Temple situat dins el terme del castell de Taradell. El lloc de Vilalleons apareix documentat per primera vegada l'any 927 en un document de compravenda de terres. L'església parroquial apareix citada per primer cop l'any 1007, també en un document on figura la venda d'uns terrenys en aquesta parròquia.

La primitiva església va ser substituïda per una de nova a finals del segle XI, que es la que podem observar actualment. Es creu que la data de consagració seria dins l'any 1083, però l'acta de consagració que ha arribat fins als nostres dies conté nombroses incongruències, fet que provoca la desconfiança dels historiadors.

El temple està format per una sola nau, coberta amb una volta de canó, re forçada per dos arcs torals. El més occidental estava adossat al mur de ponent.

Es creu que la nau tenia una capçalera trevolada, doncs en el segle XIII consta un altar dedicat al Salvador i un altre a sant Miquel. Malauradament només es conserva l'absis principal, de planta semicircular.

Aquest està decorat segons l'estil llombard amb arcs cecs i lesenes. Sota la cornisa trobem un fris de dents de serra.

Tres finestres de mig punt i doble esqueixada il·luminaven l'interior de l'absis, si bé el gran retaule barroc les ha deixat sense utilitat. Una construcció posterior oculta la finestra situada més al sud.

Els absis laterals van ser eliminats i substituïts per capelles d'estil gòtic en 1530.

La construcció de la capella sud i la rectoria van comportar l'eliminació de dues finestres de mig punt i doble esqueixada, de les que encara queden algunes restes.

La decoració llombarda a base d'arcs cecs i dents de serra que hem trobat en l'absis es repeteix ens els murs de tramuntana i de migjorn, tot i que parcialment mutilada per la construcció de les capelles laterals.

S'accedia al temple per una senzilla porta de mig punt oberta en el mur sud i que actualment comunica el temple amb la rectoria.

En el segle XII es va obrir una nova porta en el mur de ponent, en aquest cas més monumental. Malauradament no s'ha conservat, doncs en el segle XIII es desmunta aquesta porta per construir un atri als peus de la nau i així allargar-la vers ponent.

Per sort es van conservar part de les seves arquivoltes, que es van col·locar al voltant de la gran rosassa que hi ha en la façana oest, com ja s'havia fet uns anys abans en la catedral de Vic.

En la part superior podem veure motius vegetals, mentre que en la semicircumferència inferior s'observen entrellaçats de tipus geomètrics, característics de l'escola de Ripoll.

També es conserva un timpà decorat amb una creu gravada, força matussera, amb l'alfa i l'omega en els seus braços. En el costat esquerre veiem un cercle, que podria simbolitzar el sol. Malauradament hem perdut el costat dret i per tant no podem veure si estava representada la lluna.

Aquest atri tenia tres portes d'accés, de les quals només es conserva la del costat nord. La del costat sud va ser eliminada per construir l'escala que puja al cor i la més occidental va ser reformada en 1849.

Entre els segles XVII i XVIII es van realitzar noves reformes. En aquesta ocasió es va sobrealçar el temple, per construir-hi unes golfes. També es va edificar un comunidor a sobre l'absis.

En 1654 va ser  saquejada i incendiada  per les tropes franceses, fet que va provocar que fos necessari restaurar el seu interior i construir nous retaules. Un segle més tard, en 1756, es va tornar a reformar l'interior, en aquest cas seguint l'estil barroc.

Ja en el segle XIX, s'aixeca sobre l'atri la torre de campanar .