Les primeres notícies d'aquest indret daten del segle IX. El temple que podem observar avui en dia correspon bàsicament al que es va edificar en el segle XI. 

L'església té tres naus capçades a l'est amb tres absis semicirculars. El central, així com la nau principal es van reconstruir a finals del segle XII o principis del XIII. Per això aquesta nau està coberta amb volta apuntada, mentre que les laterals són de quart de cercle. Les naus estan separades per dues fileres de tres arcs formers de mig punt, amb grans impostes. 

En el mur oest s'obre la porta d'accés. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, timpà llis i una llinda on hi ha tres creus gregues esculpides. 

Al costat esquerre de la porta trobem una làpida esculpida amb uns arquets de mig punt, força deteriorada.

La base quadrada de la torre de campanar és de la mateixa època en que es va refer la nau central. La resta del campanar és va construir posteriorment. 

Però per veure per gaudir de l'element més interessant del temple cal entrar al seu interior i contemplar les pintures murals que decoren l'absis principal. En la part central de la volta trobem al pantocràtor beneint als fidels amb la seva mà dreta. L'envolten les imatges del tetramorf i dos querubins, que tenen sis ales i ulls per tot el cos. 

En el tambor absidial es representen dues escenes de la vida de Jesús: El Sant Sopar a la dreta i l'entrada de Jesús a Jerusalem a l'esquerra. La part inferior està decorada amb  cortinatges i sanefes.

També dins del temple es conserva una pila baptismal molt senzilla de la segona meitat del segle XII.