Província de Girona
Santa Cristina de Corçà
(Corçà, Baix Empordà)
41º 58,944'N ; 3º 00,660'E
Es troba edificada al peu d'una via local que portava a Empúries en època romana.
És per aquest motiu que al seu voltant s'han trobat restes romanes.
L'església actual és del segle XII, però s'alça sobre un temple
anterior.
L'església està formada per una nau coberta amb una volta de canó
apuntada i acabada en un absis semicircular. Aquest està decorat
interiorment amb una motllura llisa. En la volta
encara es conserven fragments de l'antic encanyissat.
Exteriorment tot el temple és llis, sense cap tipus de decoració. L'absis
té com a basament les restes de l'anterior temple, com es
pot veure per la diferència d'aparell utilitzat.
En l'absis es venerava un retaule gòtic del segle XV i obra d'en
Miquel Torell, conegut com el Mestre
d'Olot. En l'actualitat es conserva en el
Museu d'Art de Girona,
després que s'aconseguís aturar la seva venda.
En
la taula central veiem a la santa titular del temple, amb la palma del
martiri a la mà dreta i les Sagrades Escriptures a l'esquerra. Està asseguda
en un tron de marbre, amb quatre pinacles ens els angles coronats per les
imatges de profetes.
Al seu damunt, com és habitual en els retaules gòtics,
trobem representat un calvari.
La resta del retaule està bàsicament dedicat a santa
Cristina. A diferència del que succeeix normalment, la narració comença a la
part esquerra de la predel·la. La distribució de les escenes en el retaule
no segueix un ordre cronològic, que si seguirem nosaltres per fer la seva
explicació. En la primera taula de la predel·la veiem a la Santa reben
educació sobre el politeisme romà, cosa que ella rebutja. En la segona taula
la veiem explicant la doctrina cristiana a dotze donzelles.
La imatge central de la predel·la està dedicada al
Ecce Homo.
A l'altra banda segueix la narració de la vida de Santa
Cristina, on la veiem repartint entre els pobres fragments d'escultures d'or
i plata de deus romans, que ha trencat. Com a conseqüència d'aquestes
accions, el seu pare la fa assotar.
A partir d'aquest moment comencen els martiris a que la
Santa va ser sotmesa. En l'escena central del carrer esquerra veiem com li
esgarren la pell amb uns garfis metàl·lics. Després la posaran en una olla
plena d'oli bullent, escena que podem veure en la part inferior del carrer
dret. Al seu damunt veiem com la intenten llençar al mar amb una gran pedra
lligada al coll, però es rescatada per dos àngels. Aleshores apareix Crist i
la bateja.
En l'escena superior del carrer esquerre veiem com la
introdueixen en un forn, que va cremar diversos dies seguits. A l'altra
banda del retaule la veiem nua passejant pels carrers de la ciutat fins al
temple d'Apol·lo, a mode d'escarni públic. Acabem el relat, amb el moment de
la seva mort després que li clavin nombroses fletxes, una de les quals li
travessa el cor.
A la façana oest es troba la porta d'accés original. Està formada per un
arc de mig punt adovellat, sobre la que trobem una finestra en forma
d'espitllera. Aquest mur estava coronat per un campanar de cadireta, del que
encara es pot veure la seva base.
En el mur sud hi ha una porta de factura moderna.
|