Província de Girona


Santa Cristina de Corçà
(Corçà, Baix Empordà)

41º 58,944'N ; 3º 00,660'E    




Es troba edificada al peu d'una via local que portava a Empúries en època romana. És per aquest motiu que al seu voltant s'han trobat restes romanes. L'església actual és del segle XII, però s'alça sobre un temple anterior. 


L'església està formada per una nau coberta amb una volta de canó apuntada i acabada en un absis semicircular. Aquest està decorat interiorment amb una motllura llisa.  En la volta encara es conserven fragments de l'antic encanyissat.


Exteriorment tot el temple és llis, sense cap tipus de decoració. L'absis té com a basament les restes de l'anterior temple, com es pot veure per la diferència d'aparell utilitzat. 


En l'absis es venerava un retaule gòtic del segle XV i obra d'en Miquel Torell, conegut com el Mestre d'Olot. En  l'actualitat es conserva en el Museu d'Art de Girona, després que s'aconseguís aturar la seva venda.


En la taula central veiem a la santa titular del temple, amb la palma del martiri a la mà dreta i les Sagrades Escriptures a l'esquerra. Està asseguda en un tron de marbre, amb quatre pinacles ens els angles coronats per les imatges de profetes.


Al seu damunt, com és habitual en els retaules gòtics, trobem representat un calvari.


La resta del retaule està bàsicament dedicat a santa Cristina. A diferència del que succeeix normalment, la narració comença a la part esquerra de la predel·la. La distribució de les escenes en el retaule no segueix un ordre cronològic, que si seguirem nosaltres per fer la seva explicació. En la primera taula de la predel·la veiem a la Santa reben educació sobre el politeisme romà, cosa que ella rebutja. En la segona taula la veiem explicant la doctrina cristiana a dotze donzelles.

Fragment del retaule conservat en el MdA    Fragment del retaule conservat en el MdA

La imatge central de la predel·la està dedicada al Ecce Homo.


A l'altra banda segueix la narració de la vida de Santa Cristina, on la veiem repartint entre els pobres fragments d'escultures d'or i plata de deus romans, que ha trencat. Com a conseqüència d'aquestes accions, el seu pare la fa assotar.

Fragment del retaule conservat en el MdA    Fragment del retaule conservat en el MdA

A partir d'aquest moment comencen els martiris a que la Santa va ser sotmesa. En l'escena central del carrer esquerra veiem com li esgarren la pell amb uns garfis metàl·lics. Després la posaran en una olla plena d'oli bullent, escena que podem veure en la part inferior del carrer dret. Al seu damunt veiem com la intenten llençar al mar amb una gran pedra lligada al coll, però es rescatada per dos àngels. Aleshores apareix Crist i la bateja.

Fragment del retaule conservat en el MdA   Fragment del retaule conservat en el MdA   Fragment del retaule conservat en el MdA

En l'escena superior del carrer esquerre veiem com la introdueixen en un forn, que va cremar diversos dies seguits. A l'altra banda del retaule la veiem nua passejant pels carrers de la ciutat fins al temple d'Apol·lo, a mode d'escarni públic. Acabem el relat, amb el moment de la seva mort després que li clavin nombroses fletxes, una de les quals li travessa el cor.

Fragment del retaule conservat en el MdA   Fragment del retaule conservat en el MdA   Fragment del retaule conservat en el MdA

A la façana oest es troba la porta d'accés original. Està formada per un arc de mig punt adovellat, sobre la que trobem una finestra en forma d'espitllera. Aquest mur estava coronat per un campanar de cadireta, del que encara es pot veure la seva base.


En el mur sud hi ha una porta de factura moderna. 
 
    Vista general