Província de Girona


Santa Coloma de Fitor
(Vulpellac, Baix Empordà)

41º 54,445'N ; 3º 5,276'E




Temple consagrat pel bisbe Gormar de Girona  l'any 948. 


Actualment està formada per dues naus acabades en dos absis semicirculars.


Resulta difícil interpretar la cronologia del temple. Fins fa poc es creia que la nau del costat nord era més antiga que la del costat sud, si bé l'absis sud és més antic que el nord. Les obres de restauració realitzades al llarg de l'any 2012 han posat de manifest que la nau sud és la més antiga.


Aquesta nau té volta de canó lleugerament apuntada i reforçada amb un arc toral, que substitueix a l'original de canó ultrapassada. Posteriorment, va ser allargada vers ponent.


La nau nord, afegida encara en època romànica, està coberta amb volta de canó feta amb lloses disposades en forma de plec de llibre.

Absis nord   Volta de l'absis nord

Tots dos absis són semicirculars. El de la nau meridional, com ja hem comentat, és més arcaic i està fet amb opus spicatum.


En la seva part interior s'han conservat algunes restes de pintures murals de tipus geomètric. 


En l'absis sud es pot veure una porta oberta en època moderna per comunicar el temple amb la sagristia. Actualment no queda cap rastre d'aquesta estança, només l'arc de la porta, ja que va ser enderrocada en l'anterior restauració. 


Les naus es comuniquen mitjançant dos arcs de mig punt de grans dimensions. El més occidental i estava cegat fins l'any passat, que es va tornar a obrir parcialment. No es va poder obrir totalment, doncs aquesta part de la nau nord coincideix amb la base de la torre campanar.

Arc cegat i obert novament en la darrera restauració   Comunicació entre naus

Els absis es comuniquen amb una obertura moderna de perfil rebaixat.


L'accés al temple es realitza pel mur sud, on hi ha una porta formada per dos arcs en gradació amb dovelles llises. 


Als peus de la nau nord s'alça la torre de campanar. Té planta rectangular. S'eleva dos pisos per sobre de l'alçada de la nau.


El primer pis és més antic i en ell s'obren finestres de mig punt lleugerament ultrapassades. El segon pis correspon a una ampliació que es va fer en el segle XII. Està construït segons el cànon llombard amb finestres geminades i un fris d'arcs cecs en cada mur. Està coronat amb una coberta piramidal a quatre aigües.