L'església i una part del claustre és el que avui podem contemplar de l'antic monestir de Sant Salvador. Van començar les obres l'any 1038 per iniciativa dels Cabrera, als peus del Castell de Montsoriu. En 1069 es va consagrar l'església amb la presencia dels bisbes de Girona i Barcelona.

Al seu voltant es va anar creant una petita vila, que tenia com a església parroquial el temple de Santa Maria, situat a pocs metres del monestir. A finals de segle es va posar sota protecció del monestir de Sant Cugat del Vallés, al que va restar vinculat fins al segle XIII. En aquest mateix segle arriben al monestir les relíquies dels sants Iscle i Victòria, que es convertiran en patrons de la vila. Aquestes relíquies van quedar molt malmeses el 31 de gener de 1939, quan es va incendiar el temple, que s'havia convertit en dipòsit de carburant durant la Guerra Civil.  

El temple actual és de factura gòtica. Es va començar a construir en el segle XIV, però no es va acabar fins ben entrat el segle XVI. En la seva construcció es van aprofitar alguns carreus del temple romànic, tal i com es pot comprovar en algunes zones de l'absis i del presbiteri. En un d'ells podem  veure una flor i en una altra un animal que sembla una cabra. 

El temple té una única nau, coberta amb voltes de creueria, que acaba en un absis poligonal. 

Adossada al temple hi trobem la gran torre romànica. Té planta quadrada, 32 metres d'alçada i està dividida en sis trams. Cada pis està decorat amb motius llombards com arcs cecs, frisos de dents de serra i lesenes cantoneres.

Les finestres són més esveltes a mesura que es guanya alçada. En el pis inferior no trobem cap obertura. En el segon trobem a una espitllera en cadascun dels seus murs. Ja en el tercer i quart pis trobem dues grans finestres de mig punt en cada cara.

En les dues darreres plantes les finestres es converteixen en geminades. La torre es corona amb merlets esglaonats, que amaguen la coberta a dues aigües. 

Del claustre, construït en un romànic tardà, només ens ha arribat una de les seves galeries, concretament la que està adossada al mur sud del temple. Aquesta galeria la formen arcs de mig punt recolzats en parelles de columnes molt estilitzades, seguint el cànon gòtic. Els capitells són de tipus vegetal. 

En el mur del temple es conserven alguns arcosolis i sepulcres. 

A principis del segle XX encara es conservava l'ala sud, que tenia els arcs més baixos amb capitells decorats amb motius vegetals i animals. Malauradament només ens han arribat quatre capitells.

A pocs metres de l'església trobem part de les dependències monacals, concretament el palau de l'abat, construït en el segle XV.

El palau gòtic s'articula al voltant d'un bell pati, en el que trobem l'escala que permetia l'accés a les dependències monacals i un pou. En el pis superior podem els merlets, ara convertits en finestres.