Província de Girona
Sant Pere de Llorà
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
42º 1,313'N ; 2º 42,501'E
Ens trobem amb un temple del segle XI, esmentat per primera vegada en l'any 1058. En el segle XVII es va remodelar el temple, afegint una segona nau pel costat sud i una capella lateral en el costat nord. Això va obligar a traslladar la porta d'accés
del costat sud al mur oest. En aquest moment es va afegir el comunidor,
és a dir, la torre de planta quadrada que hi ha a la dreta de la porta d'accés. Té tres pisos d'alçada i una
coberta piramidal. Les reformes van continuar en 1647, moment en que s'afegeix una sagristia en el costat sud i en 1731 quan es va construir el cor als peus de la nau.
Va ser construït amb una única nau coberta amb volta de canó apuntada, acabada en un absis semicircular.
L'absis està decorat externament amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes, d'acord amb l'estil llombard. En la part central del tambor absidal s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.
L'arc està fet amb dovelles d'origen volcànic i de color
negre, que s'alternen amb d'altres més clares.
En l'any 2003 es van realitzar unes obres a l'interior del temple per rebaixar l'alçada del presbiteri i acostar l'altar a la gent. Durant aquestes obres es van trobar alguns
fragments de pintures murals, de principis del segle XII, a la part inferior de l'absis. Es tracta de les pintures més antigues de la
província de Girona
També es va descobrir una fornícula, que fins ara estava tapiada, en el costat nord i la base de la que hi havia en el mur sud, destruïda en el segle XVII quan es va ampliar el temple.
En el seu interior es conserven també alguns fragments de pintures. Es poden reconèixer el cap d'una fera, uns peus humans, medallons i cortinatges.
A més a més es va trobar un fragment de l'ara i la base de l'altar i part del paviment original, que havien estat soterrats durant les reformes del segle
XVII.
També es va descobrir bona part del paviment original, així com la base del
mur sud original. Per sort es va modificar el projecte de restauració
original i s'ha instal·lat un fals terra de vidre que permet contemplar
aquestes troballes arqueològiques, sense que això impedeixi les celebracions
religioses.
Un esvelt campanar de torre destaca en el costat nord, junt a la capçalera. Les obertures
es distribueixen en els dos darrers pisos, on podem veure un parell de finestres geminades en cada costat per planta.
La porta d'accés, construïda en el segle XVIII, conserva part del forrellat
romànics de la porta original.
|