Província de Girona


Sant Pere de Galligants
(Girona, Gironès)

41º 59,399'N ; 2º 49,774'E    




Es troba situat a les afores del recinte de la Força Vella de l'antiga Girona, a l'altra banda del riu Galligants, a l'entrada de la vall Ombrosa. Al seu davant hi ha la petita església de Sant Nicolau.


Aquesta abadia benedictina apareix documentada per primera vegada l'any 988, en el testament d'Ermengarda. L'any 992, el comte Ramon Borrell va vendre les seves possessions en el Raval de Sant Pere a l'abat.


Més tard, el 20 de gener del 1117 i per ordre del comte  Ramon Berenguer III, va ser annexionada al monestir de la Grassa (al Llenguadoc), malgrat no va deixar mai de tenir abat.


Uns anys més tard, cap a l'any 1131, es va iniciar la construcció de l'església actual sota el patrocini de Ramon Berenguer III. Té planta basilical amb 3 naus i creuer amb quatre absis orientats cap a l'est i un al nord.


És un fet curiós, ja que a la banda del campanar només trobem un absis orientat a l'est i en canvi a l'altra banda del creuer se'n poden trobar dos de dimensions inferiors.

Absis del costat sud    Absis del costat sud

Aquests dos absis estan separats interiorment per una columna amb el capitell esculpit, atribuït al taller del Mestre de Cabestany. Representa el martiri d'un sant, el qual mor decapitat per un botxí que branda una espasa, que es representa en la part frontal. En el costat dret veiem a un personatge assegut, que ordena l'execució. En l'esquerre, tot i que està força deteriorat, s'entreveu un àngel amb les ales desplegades que acull a l'ànima del sant. En els angles del cimaci es van esculpir uns caps de bèsties. Degut a la seva ubicació en el temple, es creu que podria tractar-se del martiri de Sant Joan.


Capitell del mestre Cabestany

Capitell del mestre Cabestany   Capitell del mestre Cabestany


El creuer està acabat al nord amb un altre absis, un fet poc habitual. Alguns estudiosos creuen que aquest absis i el del costat est formaven part d'un antic temple d'una sola nau amb tres absis en forma trevolada i cimbori, com és actualment la planta de la veïna església de Sant Nicolau. El parament amb que està fet tot el temple, molt uniforme, i la manca d'estudis fa que no sembli viable aquesta teoria. Probablement si que era el projecte inicial, però es va modificar aquesta idea ben aviat.


Absis del costat nord del transsepte    Absis del costat nord    Absis nord

Els dos absis del braç nord del transsepte


Aquesta teoria es veu reforçada per l'existència d'una cúpula en el que avui és el braç nord del transsepte. Sobre aquesta cúpula hi ha una cambra de planta quadrada, coneguda com la capella del Salvador.


Està capçada a l'est per dos absis oberts directament en el mur.


En el pilar que hi ha entre els dos absis, trobem uns carreus esculpits. En el costat esquerre hi ha un personatge barba ajupit. La cara central està decorada amb uns motius geomètrics entrellaçats que acaben en fulles vegetals, sota les quals hi ha dos peixos. A la cara dreta hi ha una gran flor. Per sobre d'aquests carreus podem veure una motllura decorada amb quadrúpedes.


Al costat dret de la sala veiem un pas estret, cobert amb volta de canó, que es comunica amb el temple gràcies a una finestra.

Comunicació de la capella amb l'església    Comunicació de la capella amb l'església

S'accedeix a la capella per una escala de cargol que hi ha dins el mur oest del braç nord del transsepte i a la que s'accedeix per una petita porta de mig punt que està en un punt més elevat que el terra del temple.

Escala de cargol   Accés a la capella del Salvador

Sobre aquesta cambra s'alça el campanar octogonal, que és l'únic element de capçalera que manté decoració llombarda, tot i que molt reconstruïda.


El seu campanar és de planta octogonal amb mitges torres a la base, dos pisos de finestres geminades i frisos d'arcs cecs i de dents de serra.

Campanar     Campanar

Com ja hem comentat, en el pis inferior de la torre, corresponent al braç nord del transsepte, s'obren dos absis semicirculars. En tots dos s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada. La finestra de l'absis orientat cap a l'est està decorada externament amb un arc de mig punt fet amb pedra de color negre, un motiu escultòric en forma de corda i una flor circumscrita de vuit pètals.


En l'absis principal s'obren tres finestres. La central encara conserva part de la seva decoració original, amb dos petits capitells vegetals en l'arc interior, que han perdut el fust.

 
Absis principal    Finestra de l'absis principal

També es conserven els capitells de la part interior de la finestra.

 

Aquesta mateixa decoració es repeteix en les finestres que hi ha en els murs laterals del temple.

 
Detall capitells    Detall capitells    Detall capitells

La capçalera va formar part de la muralla de la ciutat des del segle XIV i per tant al llarg dels anys va ser molt modificada i malmesa. Van ser especialment importants els danys durant la Guerra del Francès, moment en que l'artilleria francesa va bombardejar el monestir des del Castell de Montjuïc. L'estat de ruïna del monestir va propiciar la desaparició de diferents elements litúrgics i del cor. Prèviament també havia patit destruccions a causa del setge de les tropes de Felip l'Ardit  a finals del segle XIII i diverses revingudes del Galligants durant els segles XVI i XVIII.

Imatge antiga Sant Pere de Galligants i muralla  Imatge antiga de l'absis i campanar

L'any 1835, desprès de la desamortització es va convertir en caserna de la Guardia Civil fins l'any 1870 en que es va recuperar per com a museu, moment en que es van afegir dues plantes al costat est del claustre. A la dècada dels seixanta es van iniciar les obres de restauració que li van retornar l'aspecte original.


La nau principal està coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals que es recolzen en robustes columnes adossades. Una motllura decorada recorre la nau pel punt on arrenca la volta. Les naus laterals estan cobertes amb volta de quart de cercle sense arcs torals.


La separació entre naus es fa a través d'arcs formers de mig punt, que es sustenten en pilars de planta quadrada, on estan adossades les columnes de la nau principal. La nau central és més alta que les laterals, el que permet l'obertura de finestres que il·luminen el temple.


Els capitells dels arcs torals estan esculpits. Són els de majors dimensions, però també els de pitjor qualitat artística. De totes maneres val la pena aixecar el cap i contemplar-los. Predominen els motius vegetals i els monstres. Els capitells més propers al presbiteri estan decorats amb grans fulles simples. En el capitell del costat nord veiem una cara grotesca i la de dues bèsties. En els angles del cimaci hi ha dues flors esculpides. En aquest mateix indret, però en el capitell del costat sud, hi ha representades dues cares.

Capitell del primer arc toral   Capitell del primer arc toral


En el segon arc toral veiem dos capitells on hi ha una figura humana en la part central i que té els braços estesos. En el capitell de tramuntana el personatge agafa amb les seves mans el tronc d'una planta, mentre que en l'altre veiem a dos parelles de lleons enfrontats. En tots dos casos, en els angles del cimaci hi ha caps de felins.

Capitell del segon arc toral   Capitell del segon arc toral


Si fins ara hi havia una certa simetria entre els dos capitells de cada arc toral, en el tercer trobem dos capitells diferents entre si. L'únic element comú és un cap felí en la part central i en els angles del cimaci, tot i que un d'aquests s'ha substituït per una flor. En capitell del costat nord junt al cap de lleó es van esculpir una munió de bèsties felines i dues aus en els extrems. En el capitell sud, en canvi, hi ha motius vegetals molt simples.

Capitell del tercer arc toral   Capitell del tercer arc toral


Els darrers capitells de la nau estan decorats amb grans fulles d'acant i un cap de lleó en la part central. El del costat nord manté els caps esculpits en els angles del cimaci, mentre que en el de migjorn s'ha perdut el més occidental.

Capitell del quart arc toral   Capitell del quart arc toral


Tenen una talla molt més acurada els capitells dels arcs torals del transsepte. Encara es poden veure restes de la policromia que els decorava. És especialment conegut el capitell on hi ha una sirena dreta amb els braços oberts, amb un peix a cada mà. En els extrems hi ha dos dos centaures que l'apunten amb els seus arcs. En el cimaci veiem tres cares de bèsties, amb un posat grotesc.

Capitell de la sirena i els centaures   Capitell de la sirena i els centaures


Dos capitells estan esculpits amb lleons. En el primer veiem a dos lleons, que es donen l'esquena i que es troben sobre un fons de tiges vermelloses i altres motius vegetals.

Capitell de lleons   Capitell del costat esquerre del transsepte


En aquest cas el cimaci també presenta un treball digne de menció. En la part central veiem a Crist amb nimbe i beneint amb la mà dreta. A banda i banda té tres caps amb nimbe i sense barba, que han estat identificats com a apòstols. En la cantonada dreta hi ha un lleó, al costat del que hi ha un àngel. En la cantonada esquerra hi ha un ocell, al que acompanya el que podria ser un bou. Per aquest motius Puig i Cadafalch els va identificar com els símbols del Tetramorf.


En l'altre capitell de lleons els veiem amuntegats en els extrems, mentre que en la part central hi ha un cap felí, de la boca del qual surten unes tiges.

Capitell amb lleons

 

Capitell amb lleons   Capitell amb lleons


En el darrer capitell veiem a uns personatges que agafem a uns lleons per les potes davanteres. En la part central veiem un personatge barbat i assegut en una cadira, que té els braços estirats en creu per agafar també les potes dels animals. Es desconeix qui pot ser aquest personatge i quin és el significat del capitell.

Capitell amb figures humanes que agafen a lleons per les potes   Capitell amb figures humanes que agafen a lleons per les potes


L'absis principal està precedit d'un ampli presbiteri, en el que trobem columnes amb els capitells esculpits seguit els mateixos criteris que en la nau. Alguns d'ells també conserven restes de policromia. Un d'ells també és obra del Mestre de Cabestany i representa la vocació dels apòstols. El trobem en el mur sud. Veiem a Crist en la part central del capitell, flanquejat per quatre apòstols. En el costat curts visible des del creuer veiem una barca en la que hi ha tres apòstols més, mentre que l'altre costat està tant erosionat que no es pot reconèixer el seu significat.


Al seu costat trobem un capitell més simple, decorat amb motius vegetals i amb un cap de gat. En el cimaci es van representar dos felins ajaguts i altres motius geomètrics.


En el mur oposat del presbiteri veiem un capitell decorat amb parelles d'aus, amb els caps encarats als angles.


El quart capitell està decorat amb tres homes agafats pels braços entre motius vegetals. Dos d'ells estan drets, mentre que el que es troba més a la dreta està ajupit. Fins al moment no s'ha pogut trobar una interpretació coherent al seu significat.


L'interior de l'absis està decorat amb una sèrie d'arcuacions cegues que es recolzen en columnes cilíndriques amb capitells esculpits, d'una manera més simple que la resta de capitells de l'interior del temple.


Els dos més exteriors s'han perdut degut a la instal·lació d'un retaule en època barroca. Pel que fa als altres capitells estan decorats amb motius vegetals els dos més exteriors, mentre que els que envolten la finestra central són historiats, tot i que no s'ha aconseguit desxifrar el que es va voler representar.


Capitell de l'absis   Capitell de l'absis

Capitell de l'absis   Capitell de l'absis


També podem observar la decoració de la motllura, que recorre l'absis per sobre els arcs. En la part corresponent a l'absis està decorada amb uns quadrats que dins tenen esculpits motius vegetals i geomètrics. En canvi, en el presbiteri ens trobem amb una motllura decorada amb motius vegetals.

Motllura de l'absis   Motllura de l'absis

Motllura de l'absis   Motllura del presbiteri


A la façana principal del temple destaquen la gran rosassa i la portalada.


La porta està formada per cinc arquivoltes de mig punt en gradació recolzades en dos parells de columnes.


Les dues arquivoltes parelles estan recolzades en columnes. Dues són helicoïdals i dues estriades.

Columnes de la portalada    Columnes de la portalada


Aquestes columnes tenen els capitells decorats. El més exterior del costat dret presenta a dos quadrúpedes enfrontats, que tenen la boca oberta. Tots dos tenen una pota aixecada i que recolzen al damunt d'un cap humà. El capitell interior d'aquest costat està decorat amb dues àligues amb les ales obertes, entre les que hi ha un cap d'una cabra o d'un bou. Entre tots dos capitells, trobem un personatge barbat, que s'agafa la barba amb les mans.


En el costat dret de la portalada, trobem un capitell de tipus vegetal, fet a base de tiges verticals, de les que surten petites fulles. El darrer capitell està decorat amb dos grius d'aspecte  equí. Com en el costat esquerre, entre els capitells hi ha un cap, en aquest cas animal i que té la boca oberta.


En els extrems de la portalada es van esculpir uns caps nimbats, molts dels quals s'han perdut per l'erosió i pels impactes de l'artilleria.

Caps nimbats    Caps nimbats


Les arquivoltes estan decorades amb relleus poc profunds de tipus vegetal i geomètric, tot i que també hi ha algun animal. Alguns d'ells estan circumscrits. Malauradament algunes dovelles han patit els efectes dels conflictes bèl·lics que s'han produït al llarg dels segles als voltants del cenobi.

Detall de la portalada   Detall de la portalada

 

Detall de la portalada  Detall de la portalada  Detall de la portalada  Detall de la portalada


El guardapols està decorat amb boles envoltades per uns tiges i motius vegetals.

Detall de la portalada    Detall de la portalada


En els muntants trobem uns interessants i enigmàtics relleus de motius vegetals o geomètrics.

Detall de la portalada    Detall de la portalada


A continuació us mostrem la portalada. Si feu clic sobre els medallons o els capitells s'obrirà una nova finestra amb la seva imatge ampliada.


A l'esquerra de la porta veiem un sarcòfag gòtic.



La rosassa és l'altre element escultòric de la façana. Està formada per dos cercles concèntrics units per vuit columnes radials amb capitells en tots dos extrems.


Una de les columnes es va substituir entre els segles XIV i XV, sense que es conegui el motiu. En col·locar una nova columna, només se la va dotar d'un capitell, el que està en contacte amb el cercle interior.


Els capitells estan decorats bàsicament amb motius vegetals derivats del model corinti. En alguns d'ells també es van representar caps humans.

Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa

Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa

Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa

Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa


Hi ha dos capitells que tenen esculpides feres i grius.

Capitell de la rosassa   Capitell de la rosassa

El més original el trobem en la part superior de la rosassa, on trobem representat a un abat que sosté el bàcul, envoltat de monjos.


Precisament en els carcanyols dels arcs es va descobrir una inscripció on podem llegir "Sàpiga tothom que Pere féu la finestra”. Aquesta inscripció i la figura de l'abat en el capitell, ens fa pensar en que el tal Pere va ser el religiós que va ordenar la seva construcció.

L'arc exterior està decorat amb dos cercles a mode d'arquivoltes, decorats amb motius entrellaçats de motius vegetals. Entre els dos cercles hi ha esculpits botons florals, que també troben en els extrems dels carcanyols.  El conjunt està protegit per un guardapols decorat amb palmetes.


L'arc interior també presenta decoració de tipus vegetal.


En l'absidiola del costat nord del transsepte s'ha instal·lat una reproducció de la rosassa per permetre'n una millor contemplació.

Rosassa original


El claustre es troba situat a la part sud del temple i es va construir entre 1154 i 1190. És tracta d'un claustre amb unes dimensions inferiors al de la Catedral, però mantenen forces similituds. El claustre de Sant Cugat del Vallès, de construcció posterior, també manté alguns trets constructius i escultòrics  similars. Nombroses làpides funeràries hebrees procedents del proper cementiri de Montjuïc  van ser aprofitades en les construccions d'aquest claustre.



En l'any 1592 el monestir va recuperar la independència i se li van annexionar els cenobis de Sant Miquel de Cruïlles i de Sant Miquel de Fluvià. En l'any 1835 la comunitat monàstica va abandonar-lo. En l'actualitat és la seu del Museu Arqueològic de Girona.