|
Província de Girona
Sant Llorenç de Sous
(Albanyà, Alt Empordà)
42º 15,305'N ; 2º 42,964'E
Just al marge de la carretera que ens porta fins al Santuari de la Mare de Déu del
Mont, podem trobar les restes de l'antic Monestir de Sant Llorenç de Sous (o també conegut a l'edat mitjana com a Sant Llorenç del Mont).
Es tenen notícies de la seva existència ja cap a l'any 872 quan depenia del Monestir de Sant Aniol d'Aguja. Cap a les
darreries d'aquest mateix segle va passar a dependre del Bisbat de Girona fins l'any 1003 en que es va independitzar.
Fou aleshores que visqué un moment d'esplendor, influint notablement en la política del comptat de Besalú. Al segle XV va
començar la decadència de l'edifici. En primer lloc van disminuir les seves rendes i desprès els terratrèmols de 1427 i 1429
que van enrunar-ne una part. L'any 1605 passà a dependre de Sant Pere de Besalú fins el moment en que es va produir l'exclaustració
d'aquest. Aleshores se'n feren càrrec els capellans de la Mare de Déu del
Mont.
En l'actualitat s'està portant a terme una nova campanya de restauració
del monestir. Els treballs s'estan centrant en desenrunar la part més
occidental, on estava l'entrada al cenobi. Gràcies a això s'han pogut
descobrir alguns dels elements defensius, com espitlleres i murs atalussats,
així com altres estances que conserven elements arquitectònics com
l'arrencada d'un arc de mig punt.
L'església és del segle XI i té planta basilical amb tres naus, sense
transsepte, acabades en absis semicirculars.
Les tres naus estan situades a diferents nivells, per adaptar-se a les
irregularitats del terreny.
Per la part exterior estaven decorats
amb arc cecs i lesenes. L'absis central té tres finestres de mig punt i
doble esqueixada, mentre que els laterals només en tenen una.
Interiorment també està decorat per columnes de capitells llisos i uns arcs cecs.
A la part inferior hi ha una petita cripta, il·luminada per una petita
finestra de mig punt.
Les naus estaven separades per quatre grans arcs de mig punt, recolzats en
pilars rectangulars. Malauradament només s'han conservat els del costat
nord i els pilars del costat sud.
A l'oest hi ha la porta principal que anava precedida per un atri, del qual només es conserva part d'un mur.
Aquest estava format per tres naus que seguien la mateixa distribució que
les del temple. La porta està formada per un senzill arc adovellat, resseguit per una senzilla
motllura. Per la part interior està format per un doble arc, el més
exterior lleugerament apuntat.
En el costat sud de l'església
podem trobar una porta de característiques similars que comunica amb el claustre. Només queda en peu la galeria adossada a l'església. Té coberta de quart de cercle i
finestrals de mig punt, d'una tipologia molt poc corrent en el romànic
català.
Per fotografies antigues es pot saber que la resta de galeries eren amb coberta de fusta i arcs més lleugers i
decorats amb capitells esculpits amb motius vegetals.
Alguns d'aquests capitells es conserven en el Museu de Banyoles o en el Museu d'Art de Girona.
En el segle XIX es va transformar la sala capitular en una església que feia
les funcions de parròquia del poble de Sous.
|