Les primeres notícies escrites que ens han arribat d'aquest temple daten de l'any 1022. És tracta d'una butlla del Papa Silvestre II que confirma la seva dependència de la seu de Girona. Fins al segle XVIII va exercir de parròquia, fins que passà a ser-ho el temple edificat dins del castell de Bellcaire. Aleshores el temple passà a exercir funcions de capella del cementiri, fins que a mitjans del segle XX es traslladà el cementiri i l'església va quedar en desús. La Diputació de Girona va restaurar el temple l'any 1960 i actualment comparteix la parroquialitat amb l'església del castell.  

Està edificada al damunt d'una construcció romana dels segles V o VI. Durant la darrera campanya d'excavacions arqueològiques es van trobar els murs perimetrals d'aquesta edificació rectangular.  

En el mur nord podem trobar nombrosos fragments de ceràmica vermella, probablement procedents d'aquest antic edifici.

També podem trobar un element d'origen romà en els arcs cecs que hi ha en el costat sud del presbiteri. Es tracta d'una antiga columna de marbre.

Entre els segles IX i X es va edificar un temple pre-romànic al damunt d'aquesta construcció romana. El projecte inicial era un temple de tres naus, que acabaven en un transsepte, on s'obria la capçalera. Aquest està cobert amb una volta de canó paral·lela a la nau en el tram central i perpendiculars en les naus laterals.

Les naus laterals es comuniquen mitjançant un petit arc de mig punt amb les naus laterals.

Les excavacions portades a terme durant les tasques de restauració del temple, van permetre veure els fonaments de l'absis central d'aquesta primitiva església. Tenia planta quadrada i formava part d'una capçalera triabsidial.

Es creu que les absidioles laterals no es van acabar de construir. De fet la del costat sud no es va ni començar. En canvi, si que es va construir la del costat nord, si bé probablement es va modificar el projecte inicial i no es va acabar de realitzar i es va cegar abans de que s'acabés. Encara podem veure part dels seus murs perimetrals en forma de ferradura i part de l'arc que la comunicava amb en transsepte.

En el segle XI es substitueix la capçalera pre-romànica per una de nova, formada per un sol absis precedit d'un ampli espai presbiterial. Tots dos espais estan decorats externament amb lesenes i grans arcs de mig punt cegats i agrupats de quatre en quatre.

Són similars als que podem trobar en Sant Joan de Palau-savardera, Sant Vicenç de Cardona, Sant Pere de Casserres o Santa Maria d'Obarra. 

Interiorment l'absis va ser decorat en el segle XII amb pintures murals pel Mestre d'Osomort. Representaven la Pentecosta.

Malauradament no es conserva cap fragment in situ, doncs van ser arrencades i traslladades al Museu d'Art de Girona, a la col·lecció Batlló i a la d'Antonio Gallardo. Aquesta darrera ha estat recentment donada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Dues finestres de mig punt i doble esqueixada il·luminen l'absis. Una està oberta en la part central i l'altra està orientada lleugerament vers migdia.

Així doncs, el temple actual presenta planta basilical amb tres naus, transsepte i un absis semicircular.

La nau central, d'època pre-romànica, destaca per la seva alçada i estretor.

Està coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. Les naus laterals estan cobertes amb voltes de quart de cercle.

La comunicació entre naus es realitza a través d'uns arcs formers de ferradura, que es recolzen en gruixuts pilars on podem tornar a veure nombrosos fragments de ceràmica aprofitats de la construcció romana.

El temple té tres portes d'accés, si bé la del costat oest actualment no és practicable. Era la porta principal i es va obrir en el segle XIII.

Està formada per un arc de mig punt adovellat amb llinda i timpà. Actualment està protegida per un vidre blindat que ens permet veure l'interior del temple. Sorprèn veure que està situada a mitja alçada de la nau central i no hi han escales que ens permetin baixar fins al nivell del terra. 

Per sobre d'aquesta porta trobem una rosassa del segle XIV, que va mutilar parcialment una de les finestres que s'obrien en aquest mur.

Les altres dues encara es conserven, tot i que la del costat esquerre ha estat modificada i té forma de doble esqueixada. Al seu costat hi ha un sepulcre gòtic.

La del costat dret encara manté les seves formes pre-romàniques.

En els murs laterals, just abans d'arribar al transsepte, s'obren les portes laterals, que també són de l'època pre-romànica. La del costat nord és més petita i estreta, com sol ser habitual. Probablement permetia l'accés al cementiri. Està formada per un arc adovellat de mig punt amb els muntants molt avançats. La del costat sud, segueix la mateixa tipologia però és més ampla, fet que fa que no destaquin tant els muntants.

Durant les obres de restauració realitzades en els anys seixanta del passat segle es va localitzar l'ara d'altar, tallada en pedra sorrenca. A la cara superior veiem una fina línia incisa que marca el perímetre i cinc petites creus.

També es van localitzar dos fragments de motllura decorats amb escacats. Es desconeix d'on eren, doncs no lliguen amb cap part del temple ni amb la seva cronologia. Algunes fonts creuen que podrien haver-se portat d'un altre indret i que van quedar abandonades. De moment no hi ha resposta.

Un dels altres elements que es conserva en el temple és una senzilla pica baptismal.