Les primeres notícies escrites que ens han arribat d'aquest temple daten de l'any 1022. És tracta d'una butlla del Papa Silvestre II que confirma la seva dependència de la seu de Girona. Fins al segle XVIII va exercir de parròquia, fins que passà a ser-ho el temple edificat dins del castell de Bellcaire. Aleshores el temple passà a exercir funcions de capella del cementiri, fins que a mitjans del segle XX es traslladà el cementiri i l'església va quedar en desús. La Diputació de Girona va restaurar el temple l'any 1960 i actualment comparteix la parroquialitat amb l'església del castell.  

Està edificada en un indret on s'han trobat vestigis d'època romana. Entre els segles IX i X es va edificar un temple pre-romànic, del que es pot observar part de la capçalera al costat nord de l'absis actual. Concretament es pot observar part d'una absidiola de ferradura. 

Les excavacions portades a terme durant les tasques de restauració del temple, van permetre veure els fonaments de l'absis central d'aquesta primitiva església. Té planta quadrada i formava part d'una capçalera triabsidial aixecada sobre restes de construccions romanes. Sota la nau central també es van trobar els murs perimetrals d'una edificació rectangular.  

En el segle XI es substitueix la capçalera pre-romànica per una de nova, formada per un sol absis precedit d'un ampli espai presbiterial. Tots dos espais estan decorats externament amb lesenes i grans arcs de mig punt cegats i agrupats de quatre en quatre.

Són similars als que podem trobar en Sant Joan de Palau-savardera, Sant Vicenç de Cardona, Sant Pere de Casserres o Santa Maria d'Obarra. 

Interiorment l'absis va ser decorat en el segle XII amb pintures murals pel Mestre d'Osomort. Representaven la Pentecosta.

Malauradament només es conserva un petit fragment in situ. La resta van ser traslladades al Museu d'Art de Girona i a la col·lecció Batlló. 

El temple presenta planta basilical amb tres naus, transsepte i un absis semicircular. Les naus i el transsepte són de l'època pre-romànica. La nau central destaca per la seva alçada i estretor. Està coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. 

Les naus laterals estan cobertes amb voltes de quart de cercle. La comunicació entre naus es realitza a través d'uns arcs formers de ferradura, que es recolzen en gruixuts pilars fets amb elements aprofitats de les construccions romanes properes. De fet en el costat sud del temple, prop de la capçalera, es pot veure una columna romana estriada.

El temple té tres portes d'accés, si bé la del costat oest no és practicable. Era la porta principal i es va obrir en el segle XIII. Està formada per un arc de mig punt adovellat amb llinda i timpà. Actualment està protegida per un vidre blindat que ens permet veure l'interior del temple. Sorprèn veure que està situada a mitja alçada de la nau central i no hi han escales que ens permetin baixar fins al nivell del terra. 

Per sobre d'aquesta porta trobem una rosassa del segle XIV, que va mutilar parcialment una de les finestres que s'obrien en aquest mur.

Les altres dues encara es conserven, tot i que la del costat esquerre ha estat modificada i té forma de doble esqueixada. Al seu costat hi ha un sepulcre gòtic.

En els murs laterals, just abans d'arribar al transsepte, s'obren les portes laterals, que són de l'època pre-romànica. La del costat nord és més petita i estreta. Està formada per un arc adovellat de mig punt amb els muntants molt avançats. La del costat sud, segueix la mateixa tipologia però és més ampla, fet que fa que no destaquin tant els muntants.