Antic monestir benedictí, situat en el comptat de Peratallada, documentant des de l'any 968. Ramon Berenguer III el va cedir l'any 1117 al monestir de la Grassa, a Narbona. Això comportà una època de fortes convulsions, fins que es recuperà la independència.  Entre 1181 i 1203 els abats concediren beneficis a les persones que s'establiren al voltant del monestir i van rebre l'autorització de Pere I per construir una fortificació. 

En 1835 es produeix l'exclaustració del monestir. A principis del segle XX s'inicien unes tasques de restauració que van posar al descobert la Porta Ferrada, que havia quedat oculta per altres edificacions posteriors.

El monestir conserva restes arqueològiques del segle V. L'element més important que ens ha arribat és l'església abacial. Es va construir en el segle XI, però va ser reformat pràcticament en la seva totalitat en època gòtica. Té una sola nau amb un creuer on s'obren tres absis, el central més gran que els laterals. D'estil romànic s'ha conservat el primer tram de la nau, cobert amb volta de canó i el mur oest. Aquest està decorat amb lessenes llombardes. Els arcs cecs, que de ben segur hi havia entre elles, no s'han conservat. La finestra en forma de creu és de factura moderna.

A banda i banda de la façana s'alcen dues torres, que protegien l'accés al temple.

La del costat dret és de planta rectangular. Es coneix amb el nom de Torre del Corn. Els quatre primers metres estan construïts amb grans blocs de pedra granítica d'època romana. En el segon pis trobem una porta d'accés amb dos blocs de pedra formant un triangle en la part superior. 

En el costat esquerre trobem la Torre del Fum. Té planta semicircular i com la Torre del Corn s'alça sobre una estructura romana. En època gòtica es va augmentar l'alçada de la torre. Avui en dia encara són visibles els merlets d'època romànica, ara cegats. 

Però l'element romànic més destacat és sens dubte la porta Ferrada. Està separada del temple uns tres metres i es creu que formava part d'una edificació anterior, tot i que els experts no es posen d'acord a l'hora de datar-la amb exactitud. 

Està dividida en dos pisos. En l'inferior trobem tres grans arcs de ferradura que descansen en quatre columnes cilíndriques mitjançant uns capitells troncopiramidals de factura molt simple. En el costat dret s'ha conservat part d'un quart arc, mentre que el petit del costat esquerre és de factura posterior. 

En el pis superior trobem tres grups formats per tres arcs de mig punt cadascun. Els capitells en que es recolzen els arcs estan decorats amb motius geomètrics. 

Per sobre d'aquestes finestres triforades trobem una línia decorativa feta amb maons vermells. Corona el conjunt un fris d'arcs cecs acabat en mènsules esculpides amb motius geomètrics.

Adossat al mur oest del temple trobem un arcosoli format per un arc de mig punt adovellat, que es recolza en dues impostes esculpides amb cercles. 

Sobre la part nord del transsepte s'alça una torre de defensa d'estil gòtic. És coneguda com la Torre de tramuntana o Torre dels Reis. 

Durant els segles XVI i XVII es va construir una gran sagristia, que va ocultar l'absis dret i part del principal. Ja en el segle XVIII s'inicia una ampliació del cenobi, que no es va acabar mai. L'element més destacat és la nova porta d'accés barroca. Avui en dia està exempta i es coneix com a Arc de Sant Benet.