Província de Girona


Monestir de Sant Feliu
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

41º 46,841'N ; 3º 1,593'E      




Antic monestir benedictí, situat en el comtat de Peratallada, documentant des de l'any 968, quan el rei Lotari va concedir a l'abat Sunyer permís per gestionar simultàniament els monestirs de Sant Feliu de Guixols i el de Sant Pol de Mar. Ramon Berenguer III el va cedir l'any 1117 al monestir de la Grassa, a Narbona. Això comportà una època de fortes convulsions, fins que es recuperà la independència.  Entre 1181 i 1203 els abats concediren beneficis a les persones que s'establiren al voltant del monestir i van rebre l'autorització de Pere I per construir una fortificació. 


A partir del 1515 el monestir va estar unit al monestir benedictí de Valladolid. Això provocà que els abats passessin a ser de fora de la comunitat. En 1835 es produeix l'exclaustració de la comunitat benedictina que hi vivia. A principis del segle XX s'inicien unes tasques de restauració que van posar al descobert la Porta Ferrada, que havia quedat oculta per altres edificacions posteriors.


L'element més important que ens ha arribat és l'església abacial. Es va construir en el segle XI, però va ser reformat pràcticament en la seva totalitat en època gòtica. Té una sola nau amb un creuer on s'obren tres absis, el central més gran que els laterals.


D'estil romànic s'ha conservat el primer tram de la nau, cobert amb volta de canó i el mur oest.


La resta del temple està cobert amb voltes de creueria gòtiques.


En l'interior del temple i presidint l'altar major trobem una talla de Crist Crucificat datada en el segle XIII, d'origen castellà, si bé es desconeix el seu origen concret. Es tracta d'una imatge articulada, que permetia davallar-la de la Creu en les celebracions de Setmana Santa.


La façana oest, oculta parcialment per la Porta Ferrada, està decorada amb lesenes llombardes. Els arcs cecs, que de ben segur hi havia entre elles, no s'han conservat. La finestra en forma de creu és de factura moderna, mentre que són originals les tres finestres de mig punt i doble esqueixada i els dos òculs.

Mur oest   Mur oest

A banda i banda de la façana s'alcen dues torres, que protegien l'accés al temple i servien de torres de guaita.


La del costat dret és de planta rectangular. Es coneix amb el nom de Torre del Corn, doncs des d'ella es feia sonar aquest instrument en cas de perill.


Els quatre primers metres estan construïts amb grans blocs de pedra granítica d'època romana, probablement es tracta de l'aprofitament d'un edifici anterior.


Al seu damunt trobem una estança, que té els murs reforçats amb arcs apuntats i coberta també apuntada.

Volta de la torre del Corn   Interior de la torre del Corn

En el segon pis trobem una curiosa obertura feta amb dos blocs de pedra formant un triangle en la part superior.


En el costat esquerre trobem la Torre del Fum. Té planta semicircular i en època gòtica es va augmentar la seva alçada. Avui en dia encara són visibles els merlets d'època romànica, ara cegats. 

Torre del Fum    Torre del Fum

Interior de la Torre del Fum


En la part baixa de la torre es van localitzar les restes d'un edifici d'època romana. En aquest cas sembla que es tractaria d'un baptisteri o mausoleu romà, que tenia planta quadrada per l'exterior i octogonal per l'interior.


Però l'element més característic del monestir és sens dubte la Porta Ferrada. Està separada del temple uns tres metres i es creu que formava part d'una edificació anterior, tot i que els experts no es posen d'acord a l'hora de datar-la amb exactitud, tot i que semblaria que va ser construïda en el segle X. 


Està dividida en dos pisos. En l'inferior trobem tres grans arcs de ferradura que descansen en quatre columnes cilíndriques mitjançant uns capitells troncopiramidals de factura molt simple. En el costat dret s'ha conservat part d'un quart arc, mentre que el petit del costat esquerre és de factura posterior. 


En el pis superior trobem tres grups formats per tres arcs de mig punt cadascun.

Pis superior de la Porta Ferrada    Pis superior de la Porta Ferrada

Els capitells en que es recolzen els arcs estan decorats amb motius geomètrics. 

Capitells de la Porta Ferrada    Capitells de la Porta Ferrada

Per sobre d'aquestes finestres triforades trobem una línia decorativa feta amb maons vermells. Corona el conjunt un fris d'arcs cecs acabat en mènsules esculpides amb motius geomètrics i vegetals.

Arcs cecs

Mènsula de la Porta Ferrada    Mènsula de la Porta Ferrada


Adossat al mur oest del temple trobem un arcosoli format per un arc de mig punt adovellat, que es recolza en dues impostes esculpides amb cercles. 


Antigament, en el costat dret de la porta ferrada hi havia una porta que comunicava amb el sector de la torre del fum. Amb el pas dels anys va quedar inutilitzada, fins que en les obres de restauració es va tornar a obrir part de l'arc.


Sobre la part nord del transsepte s'alça una torre de defensa d'estil gòtic. És coneguda com la Torre de tramuntana o Torre dels Reis. 


Durant els segles XVI i XVII es va construir una gran sagristia, que va ocultar l'absis dret i part del principal. Ja en el segle XVIII s'inicia una ampliació del cenobi, que no es va acabar mai. L'element més destacat és la nova porta d'accés barroca. Avui en dia està exempta i es coneix com a Arc de Sant Benet.