Les primeres notícies del temple són de l'any 982. D'aquest temple només queden algunes fileres de carreus en els murs oest i nord, ja que a finals del segle XIII o principis del XIV es va construir un nou temple. Aquest fet va coincidir amb la compra del castell, que hi ha just al davant, per part de l'abat de Sant Pere de Rodes.

El temple té dimensions més properes al gòtic, amb una gran nau rectangular sense absis destacat. La nau està coberta amb una volta apuntada, que descansa en uns grans arcs cecs que hi ha en els murs laterals. Els dos arcs del tram presbiterial estan units per una mènsula. El temple està tancat fora de les hores de culte, però per sort es pot contemplar el seu interior a través d'una porta de vidre. Llàstima del potent sol que es reflexava ... 

En el mur est s'obre una gran finestra de mig punt i de doble esqueixada, de característiques similars a la que trobem en el mur oest. La il·luminació del presbiteri es completa amb una rosassa formada per dos cercles adovellats, en el interior dels quals hi ha un calat de lòbuls gòtics. 

A l'interior del temple es conserven dos interessants elements romànics. Es tracta de dues piques, una baptismal i l'altre beneitera. La primera està situada en el mur nord, però a l'alçada de la porta d'accés. Està decorada amb un fris d'arcs cecs. Està datada en el segle XIII.

La pica beneitera està situada junt a la porta i destaca per les seves cares humanes esculpides en els angles. 

La porta d'entrada està formada per quatre arcs adovellats en gradació, llinda i timpà llisos. 

El temple va ser fortificat. Es van sobrealçar els murs i també es va construir un matracà sobre la porta d'entrada. 

A banda i banda de la porta es conserven els suports on es recolzaven alguns sepulcres, avui desapareguts. En un d'ells es pot veure una cara esculpida.