Província de Girona


Sant Esteve de Maranyà
(La Tallada d'Empordà, Baix Empordà)

42º 5,548'N ; 3º 2,884'E




El lloc de Maranyà ja va ser ocupat en època romana. Les primeres notícies escrites que ens han arribat  d'aquest indret daten de l'any 985, quan apareix citat en un document de compra-venda. L'església parroquial no apareix en cap escrit fins l'any 1279.


El temple que podem veure va ser construït en el segle XI seguint l'estil llombard. En la baixa edat mitjana va ser fortificada duplicant la seva alçada.


Per a fer aquest sobrealçament va ser necessari reforçar els murs amb contraforts.   


El temple està format per una única nau coberta amb volta de canó lleugerament rebaixada en un dels seus trams. Està capçat a l'est per un absis semicircular.


La part inferior de l'absis està decorat externament amb parelles d'arcs cecs separades per lesenes.


El segon pis, corresponent al sobrealçament posterior per fortificar el temple, és llis amb finestres en forma d'espitllera. 

Interior del segon pis    Interior del segon pis

Interior del segon pis de l'absis


Interiorment l'absis està decorat amb pintures murals dels segles XII i XIII, que s'han restaurat recentment. Malgrat la seva erosió encara es conserven algunes figures distribuïdes en dos  registres.


En l'inferior es poden veure escenes les escenes de la lapidació de Sant Esteve, a l'esquerra de la finestra i la Crucifixió i la visita de les tres Maries al Sepulcre a la dreta.

Els que lapidaran a sant Esteve donen les seves capes a sant Pau   Lapidació de sant Esteve

Crucifixió   Les Tres Maries al sepulcre


En el pis superior, pitjor conservat, es representen als apòstols agrupats per parelles.

Parella d'apòstols   Parella d'apòstols   Parella de personatges

Parella d'apòstols   Parella d'apòstols


En la part central hi ha un personatge que desentona amb la resta dels apòstols. No s'ha pogut identificar a qui correspon o que representa.


Les pintures de la volta han desaparegut gairebé per complert i només es conserva un fragment d'una de les figures del Tetramorf.


També es conserven alguns fragments de pintura mural decorativa en l'arc triomfal de tipus geomètric i vegetal.

Restes de pintures murals   Pintures murals

En el mur sud i sota el cor hi ha pintures que reprodueixen la forma de carreus.

Pintures en forma de carreus   Pintures en forma de carreus

En el mur sud veiem encastada una làpida sepulcral.


En l'interior del temple es conserva una pica beneitera, que tenia esculpit un cap humà en cadascun dels seus angles, si bé alguns han desaparegut per l'erosió.


La porta d'accés la trobem en el mur oest. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats i en gradació, llinda i timpà llis. Protegeix el conjunt un guardapols.


La diversitat dels carreus utilitzats en aquest mur i la seva disposició irregular ens fa pensar que ha estat refet en nombroses ocasions. De fet, el seu aparell ens diu que va ser realitzada ja en el segle XII. En una d'aquestes reformes es va afegir una petita rosassa i dues grans finestres de mig punt, per allotjar-hi les campanes. 


En el mur sud hi havia una altra porta, avui tapiada. Encara es pot veure el seu arc de mig punt adovellat. En aquest mur també trobem una finestra de mig punt de doble esqueixada.

Antiga porta   Finestra del mur sud

Als peus de l'absis es van localitzar dos tombes de lloses. Molt probablement n'hi havia més, però l'obertura del carrer sens dubte en va fer desaparèixer moltes.

Tomba   Tomba

A continuació us mostrem algunes fotografies prèvies a la restauració del temple on es pot veure l'estat d'abandó en que es trobava el temple i la presència d'una capella adossada al mur nord, eliminada durant la restauració.

Mur sud   Vista general del temple

Façana oest