Província de Girona


Sant Esteve de Canapost
(Forallac, Baix Empordà)

41º 58,568'N ; 3º 4,374'E     




La primera referència que trobem del lloc de Canapost data de l'any 904, quan apareix citat en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Joan de Fontanet a la Bisbal. En 1019 el bisbe Pere de Carcassona va començar la remodelació de la catedral de Girona. Per a portar a terme aquesta gran empresa va necessitar nombroses donacions, entre les que hi figurava un alou situat dins la parròquia de Canapost cedit per un tal Sunifred.  És la primera vegada que apareix documentat el temple de Sant Esteve.


Es creu que a finals del segle XIII passà a ser una sufragània de Sant Esteve de Peratallada, però no està clara aquesta dependència i algunes fonts creuen que les dues esglésies compartien la funció de parròquia.  Actualment depèn de la parroquial de Peratallada. 


En realitat ens trobem davant de dues esglésies adossades. La més antiga és la del costat dret. Es va construir en el segle IX o X i és pre-romànica.


La primitiva església té una nau de planta rectangular, que està acabada en un absis trapezoïdal.

Interior del temple   Absis pre-romànic

Aquest està precedit d'un transsepte elevat, que no sobresurt en planta i característic de l'època. Està cobert amb una volta de ferradura, en la que trobem restes de pintures murals de finals del segle XII o principis del XIII. Van ser recuperades i restaurades entre els anys 1999 i 2002.


En la part est de la volta es va representar l'escena de l'entrada de Jesús a Jerusalem.


A l'esquerra de l'escena hi ha tres personatges, nimbats (apòstols) que segueixen a Crist que va al damunt un pollí.

Jesús arribant a Jerusalem   Cap de Crist

Entre la figura de Jesús i la ciutat de Jerusalem hi trobem un grup de persones. En un primer terme veiem a un home que disposa dues capes al terra al davant de l'ase on va Crist. Altres personatges porten palmes.

Persones que reben a Crist    Persones que reben a Crist

Sota aquesta escena hi havia representada una altra, actualment molt erosionada. Només s'han conservat quatre imatges nimbades molt malmeses. La part millor conservada és la mà d'un d'ells, que sembla assenyalar alguna cosa.


També es conserva un petit fragment d'una inscripció on podem llegir REhE[M]. No coneixem el significat degut a que només es conserva aquest petit fragment.


En el sector occidental de la volta del transsepte  es representa l'escena del Sant Sopar. Al centre de la taula estava representat Crist, flanquejat pels apòstols.

Sant Sopar    Detall del Sant Sopar

Malauradament només s'han conservat en un estat acceptable les figures situades en el costat dret. A l'altra banda de la taula està assegut Judes, davant Jesús. Crist senyala amb una mà un calze que hi a la taula i l'altra mà l'acosta a la boca de Judes, escena narrada en l'Evangeli de Sant Joan.

Judes a la taula   Judes a la taula

Sota aquesta escena trobem un grup de personatges nimbats, un al costat de l'altre.

Apòstols   Crist rentant els peus a Sant Pere

En l'extrem dret veiem a Jesús a punt de rentar els peus a Sant Pere. La resta de personatges són els altres apòstols esperant el seu torn.


També trobem restes de pintura en l'arc que comunica l'església amb el campanar. Es tracta d'un element de tipus vegetal.


En la resta del temple s'han conservat fragments molt minsos de pintura mural. Al costat nord de la nau, en el sector més proper al transsepte, veiem dues cames nues d'un home sobre un fons blavós.  Al seu costat semblaria que hi ha una altra cama, tot i que molt desdibuixada. Aquestes cames d'home han estat identificades com les cames d'Adam.


En la part central de la volta de la nau i tocant al presbiteri trobem un minúscul fragment de pintura mural. Sobre un fons de color blau es veuen les restes d'una aurèola  i el que semblaria un ala de color vermellós. Els estudiosos han indicat que podria tractar-se d'un fragment d'un àngel.


En el costat sud de la volta hi ha un altre petit fragment on veiem una figura coberta amb un mantell de color vermell i amb el cap nimbat, que posa la mà a l'espatlla d'un altre personatge. Aquest està vestit amb el que sembla una pell d'animal de color grisós. Al seu davant hi ha les restes d'una altra figura humana vestida amb pells de color marró. Es creu que representa l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís.


També s'ha conservat un fragment una mica més gran en el mur nord del presbiteri. Veiem una part d'una figura humana vestida amb una túnica clara i mantell de color marronós. Just a sota hi ha una inscripció on llegim VM MAGNVM. Malauradament aquestes dades no són suficients per interpretar sense marge d'error el significat d'aquesta escena.


La nau està coberta amb una volta de canó molt rebaixada, de la que encara es conserva part de l'encanyissat. A la vista de les restes de pintures murals conservades, estava decorada amb escenes del Gènesis referents al Pecat Original.

Nau pre-romànica   Volta amb restes d'encanyissat

L'absis és més petit i estret que la nau. Està cobert amb una volta de canó.


Sorprèn la manca d'un arc toral i un arc triomfal, habituals quan hi ha un transsepte elevat com el de Sant Esteve de Canapost. El fet que els angles on hauria d'haver l'arc triomfal hagin estat aixamfranats, fa pensar en que probablement l'arc tindria perfil de ferradura i en algun moment s'hauria eliminat, quan aquesta tipologia d'arcs no era ben vista.

En el centre de l'absis s'obre una finestra d'una esqueixada.


En la part exterior del mur est podem veure un dels elements més interessants d'aquest temple. Es tracta de la cornisa que ressegueix el perfil a dues aigües de la teulada. La seva excepcionalitat resideix en el fet que presenta una decoració a base de motius romboïdals i és un dels pocs exemples de decoració pre-romànica conservats a Catalunya.

Decoració de l'absis pre-romànic   Decoració de l'absis pre-romànic

Decoració de l'absis pre-romànic   Decoració de l'absis pre-romànic


En el mur sud trobem la porta d'aquest primer temple, que va ser reformada en època romànica. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació que no acabaven d'encaixar entre ells.


En aquest mateix mur podem observar fragments d'opus spicatum.


Entre els segles XI i XII es va afegir una segona nau romànica en el costat nord. Com ja hem dit anteriorment, el conjunt té més l'aparença de tractar-se de dos esglésies adossades i no d'una amb dos naus.


La comunicació entre totes dues es va resoldre obrint tres arcs de mig punt a mode d'arcs formers. Aquests arcs són dobles, doncs els de la nau nord es van construir a mode d'arcs formers on descansa la volta.


Curiosament la llum i l'alçada dels arcs no és la mateixa en les dues naus i per tant no coincideixen.


La nau romànica també té planta rectangular. Està coberta amb volta de canó fetes amb pedres petites unides amb abundant morter.


La nau està capçada a l'est per un  amb un absis semicircular. Aquest està cobert amb una volta de quart d'esfera i té una finestra d'una esqueixada en la part central. Està precedit d'un curt espai presbiteral.


Exteriorment està decorat amb un fris d'arcs cecs sota la teulada, que es recolzen en petites mènsules llises. 


Un altre dels elements més característics és el campanar inacabat. Es va adossar al mur sud del transsepte, en el que es va obrir un arc de mig punt adovellat per comunicar les dues estances.


Es va començar a edificar en el segle XII en estil llombard.


El primer pis no té obertures. En la segona planta trobem dues finestres de mig punt  en cadascun dels seus murs, emmarcades per lesenes cantoneres, un fris d'arcs cecs i un fris de dents de serra. 

Mènsules esculpidesMènsules esculpidesMènsules esculpides

Mènsules esculpidesMènsules esculpides


Els arcs cecs estan acabats en mènsules, moltes d'elles esculpides amb caps humans i animals o motius geomètrics.

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida

Mènsula esculpida  Mènsula esculpida  Mènsula esculpida


Com a mínim es va projectar un pis més, si bé aquest no es va arribar a construir. Només es van aixecar uns centímetres les pilastres dels extrems i algunes centrals. Posteriorment es van unir aquestes pilastres amb petits murs fets amb argamassa i pedruscall per fortificar la torre.

 
En el mur oest de la nau romànica s'exposen alguns elements trobats en el temple o en les seves rodalies com són capitells i carreus esculpits.

Capitell decorat amb pinyes i cares humanes    Base de columna decorada amb motius florals?

Fragment d'imposta o cornisa    Fragment d'un capitell amb un quadrúpede esculpit

Carreu esculpit    Carreu esculpit


Trobem un carreu esculpit amb una creu circumscrita, que ha estat reaprofitat en el mur de la nova façana.


No es conserva en el temple si no en el Museu d'Art de Girona, un interessant retaule gòtic dedicat a la Verge de la llet.  Aquest retaule es venerava en l'absis de l'església romànica.


Es tracta d'un retaule de finals del segle XV obra del mestre de la Llotja de Perpinyà, també conegut com el mestre de Canapost. Està dividit en tres carrers de dos pisos i la predel·la, que malauradament s'ha perdut gairebé per complert.


En el carrer central veiem a la imatge de la Mare de Déu donant-li el pit al nen Jesús, flanquejada per dos àngels.


Al seu damunt hi veiem l'habitual calvari en els retaules gòtics.


En els carrers laterals  a Sant Bernat i Sant Nicolau. Aquest darrer ocupa el costat esquerre. Està representat amb capa pluvial, mitra i bàcul.


Al seu damunt es representa un dels miracles atribuïts al sant, on protegeix a un vaixell enmig d'una tempesta.


Sant Bernat apareix vestit amb l'hàbit blanc dels cistercencs, però al mateix temps va porta un bàcul abacial i un llibre, que el representen en la seva vessant de doctor de l'església.


Al seu damunt s'ha representat la llegenda en que el sant estava pregant per la intercessió de Maria, quan un raig de llet va començar a brollar de la  imatge de la Mare de Déu amb el Nen.


En el segle XVIII es va decidir construir una nova façana en el mur oest, que també restà inacabada. Es va obrir una nova porta en estil barroc.


Al seu damunt estava projectat un òcul, que no es va arribar a col·locar en la façana. Aquest es pot observar avui en dia darrera l'absis romànic, a terra. 


En aquesta zona, com era habitual hi ha una necròpolis medieval. Entre els anys 2004 i 2005 es van realitzar excavacions arqueològiques que van permetre descobrir nombroses tombes antropomorfes i sepulcres fets amb lloses de pedra sorrenca. 

Necròpolis medieval   Necròpolis medieval

Tomba antropomorfa   Creu esculpida en un sepulcre   Sepulcres

Sepulcres antropomorfes    Església i necròpolis