El temple actual és del segle XII i va ser construït per iniciativa del monestir de Sant Pere de Camprodon. Durant la Guerra Civil el temple va ser protegit pels mateixos veïns i d'aquesta manera ens ha arribat intacte el seu valuós patrimoni.

Està format per una sola nau acabada en un considerable tram presbiterial i un absis semicircular. En el presbiteri s'obren dues capelles laterals de planta rectangular.

La nau està coberta amb volta apuntada, reforçada per arcs torals, que descarreguen la seva força en contraforts.  

El temple està ple de retaules barrocs del segle XVIII. El cilindre absidial queda amagat per un impressionant retaule barroc, coronat per la figura de Sant Cristòfol.

Sota aquesta imatge barroca trobem una de les joies del temple: un Crist Crucificat romànic. Segons la tradició, prové de l'antiga església de Bestracà, avui en dia pràcticament enrunada. Es una talla de grans dimensions del segle XII, que conserva bona part de la policromia original. La creu, en canvi, és de factura posterior. Destaquen les faccions de la cara i els cabells, pentinats amb la ratlla al mig i amb tres trenes a cada espatlla. Es creu que les trenes originàriament eren pintades i que posteriorment es van afegir amb relleu. En 1938 va ser enviada a Suïssa pels veïns del poble per evitar la seva destrucció, d'on va retornar en 1940. Està ubicat en la part central del retaule, en un cambril decorat amb pintures del segle XVII. Es pot accedir al cambril per dues portes situades en els extrems del retaule, sota les imatges de Sant Joan i de la Verge Maria. 

En l'interior del temple es conserven altres elements interessants com una calaixera del segle XVIII, un retaule gòtic d'alabastre del segle XV, on es narren escenes de la vida de Jesús i de la Verge,  i una pica baptismal d'immersió. És de grans dimensions i es troba situada sota el cor. Està decorada amb cordons.

També hi ha dues piques més, destinades a guardar l'oli de les llànties. Són dos blocs rectangulars de pedra. Una es conserva en l'exterior del temple, utilitzada com a jardinera.

La porta d'accés al temple està situada als peus de la nau en el mur sud. Està format per dues arquivoltes decorades, que es recolzen en dues columnes amb els capitells esculpits. Els dos exteriors estan molt deteriorats, mentre que en els dos interiors encara es poden veure elements vegetals i animals. L'arquivolta exterior està decorada amb botons i motius florals, mentre que la més interior és torça en espiral, com l'arc que hi ha entre les dues arquivoltes. El timpà no té decoració, tot i que és probable que originàriament podria estar esculpit o pintat. 

El campanar és de torre, té vint-i-dos metres d'alçada  i està adossat en el mur sud. Es va construir en dues etapes diferents. Els pisos inferiors corresponen al segle XI.  En la primera planta s'obre una finestra en cadascun dels costats. En el segon pis podem trobar dues finestres geminades en cada mur. La tercera i quarta planta corresponen al segle XII.  En la tercera novament trobem dues finestres geminades, però molt més esveltes que les del pis inferior. En la planta superior només hi ha una única finestra en cada costat, però de grans dimensions. Els pisos superiors estan separats per un fris de dents de serra. Entre el segon i tercer pis i entre el quart i la teulada trobem unes senzilles mènsules sota el fris, mentre que entre el tercer i el quart trobem un fris d'arcs cecs.

La finestra de l'absis està decorada amb dos parells de columnes amb els capitells esculpits amb elements vegetals. L'absis també està decorat amb arcs cecs i un fris de dents de serra.