|
Província de Girona
Sant Cristòfol de Beget
(Camprodon, Ripollès)
42º 19,158'N ; 2º 29,921'E
El temple actual és del segle XII i va ser construït per iniciativa del
monestir de Sant
Pere de Camprodon. Durant la Guerra Civil el temple va ser protegit pels
mateixos veïns i d'aquesta manera ens ha arribat intacte el seu valuós
patrimoni.
Està format per una sola nau acabada en un considerable tram presbiterial i
un absis semicircular. En el presbiteri s'obren dues capelles laterals de
planta rectangular.
La nau està coberta amb volta apuntada, reforçada per
arcs torals, que descarreguen la seva força en contraforts.
El temple està ple de retaules barrocs del segle XVIII. El cilindre
absidial queda amagat per un impressionant retaule barroc, coronat per la
figura de Sant Cristòfol.
Sota aquesta imatge barroca trobem una de
les joies del temple: un Crist Crucificat romànic. Segons la tradició,
prové de l'antiga església de Bestracà, avui en dia pràcticament
enrunada. Es una talla de grans dimensions del segle XII, que conserva bona
part de la policromia original. La creu, en canvi, és de factura posterior.
Destaquen les faccions de la cara i els cabells, pentinats amb la ratlla al
mig i amb tres trenes a cada espatlla. Es creu que les trenes
originàriament eren pintades i que posteriorment es van afegir amb relleu.
En 1938 va ser enviada a Suïssa pels veïns del poble per evitar la seva
destrucció, d'on va retornar en 1940. Està ubicat en la part central del retaule, en un cambril decorat amb
pintures del segle XVII. Es pot accedir al cambril per dues portes situades
en els extrems del retaule, sota les imatges de Sant Joan i de la Verge
Maria.
En l'interior del temple es conserven altres elements interessants com una
calaixera del segle XVIII, un retaule gòtic d'alabastre del segle XV, on es
narren escenes de la vida de Jesús i de la Verge, i una pica
baptismal d'immersió. És de grans dimensions i es troba situada sota el
cor. Està decorada amb cordons.
També hi ha dues piques més, destinades a guardar l'oli de les
llànties. Són dos blocs rectangulars de pedra. Una es conserva en
l'exterior del temple, utilitzada com a jardinera.
La porta d'accés al temple està situada als peus de la nau en el mur sud.
Està format per dues arquivoltes decorades, que es recolzen en dues columnes
amb els capitells esculpits. Els dos exteriors estan molt deteriorats, mentre
que en els dos interiors encara es poden veure elements vegetals i animals.
L'arquivolta exterior està decorada amb botons i motius florals, mentre que la
més interior és torça en espiral, com l'arc que hi ha entre les dues
arquivoltes. El timpà no té decoració, tot i que és probable que
originàriament podria estar esculpit o pintat.
El campanar és de torre, té vint-i-dos metres d'alçada i està adossat
en el mur sud. Es va construir en dues etapes diferents. Els pisos inferiors
corresponen al segle XI. En la primera planta s'obre una finestra en
cadascun dels costats. En el segon pis podem trobar dues finestres geminades en
cada mur. La tercera i quarta planta corresponen al segle XII. En la
tercera novament trobem dues finestres geminades, però molt més esveltes que
les del pis inferior. En la planta superior només hi ha una única finestra en
cada costat, però de grans dimensions. Els pisos superiors estan separats per
un fris de dents de serra. Entre el segon i tercer pis i entre el quart i la
teulada trobem unes senzilles mènsules sota el fris, mentre que entre el tercer
i el quart trobem un fris d'arcs cecs.
La finestra de l'absis està decorada amb dos parells de columnes amb els
capitells esculpits amb elements vegetals. L'absis també està decorat amb arcs
cecs i un fris de dents de serra.
|