Les primeres notícies d'aquest temple les trobem l'any 1086, quan va ser donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Està format per una única nau rectangular, que ha estat allargada i sobrealçada amb el pas dels segles. Originàriament tenia un absis semicircular, del que encara queden restes de la seva base. El nou presbiteri està cobert amb volta d'aresta. La resta del temple està coberta amb volta de canó. Aquesta està dividida en dos trams mitjançant un arc toral. La part dels peus de la nau té una volta molt més elaborada que no pas la de la capçalera. En els murs laterals encara es conserven algunes mènsules esculpides, que sustenten l'antiga cornisa on es recolzava la teulada original. 

La porta d'accés actual es troba en el mur oest. Aquesta va substituir a la que hi havia en el mur sud, que es va tapiar quan es van eixamplar els murs del temple. La porta està formada per un arc de mig punt adovellat, amb timpà i llinda llisos. 

Sobre la portalada trobem un esvelt campanar de cadireta de dos ulls, amb teulada a dos aigües. Adossada en el mur nord-oest trobem una torre defensiva, que encara conserva unes interessants finestres.