Església documentada des de l'any 11851 i que depenia de la parròquia de Sant Esteve de Maranyà. Aquesta dependència i la seva proximitat són les que expliquen les similituds que existeixen entre tots dos temples. 

La data de construcció cal situar-la entre finals del segle XI i principis del XII. Té planta rectangular, amb una sola nau acabada en un absis semicircular. La volta que cobreix la nau és de canó, però pren un perfil lleugerament apuntada a mesura que s'acosta a la capçalera. 

L'absis s'alça sobre la roca natural. Està decorat amb lesenes i mènsules, algunes d'elles esculpides.  Aquestes servien de suport a l'original cornisa romànica, que encara és visible malgrat el sobrealçament del temple. Com molts temples de la zona es va duplicar l'alçada del temple amb funcions defensives, com ho indiquen les finestres en forma d'espitllera. 

La façana, situada en el mur oest, també mostra els signes del sobrealçament del temple. La base dels dos ulls del campanar de cadireta van servir per fer dues finestres de perfil apuntat. Entre les dues se'n pot veure una de més petita. 

La porta d'accés va ser reformada en època barroca. Però no fou aquesta la darrera reforma, ja que en 1955 es va afegir una segona nau al temple, perpendicular a l'original, dotant al temple d'una planta en forma de L.