Província de Girona


Catedral de Girona
(Girona, Gironès)





Elements  ornamentals

La catedral gironina conserva un dels conjunts d’orfebreria gòtic més interessants de tot Europa. Malauradament avui en dia no podem gaudir del conjunt complert, doncs durant de la guerra del francès i la guerra civil va desaparèixer el frontal d’altar romànic i les taules laterals que el decoraven i que havien estat donats per la comtessa Ermessenda.


El conjunt actual, restaurat recentment, està format per un retaule, un baldaquí i una creu processional.

Retaule i cadira   Baldaquí, ara i creu processional

En 1292 el tresorer de la catedral, Guillem Gaufred, va fer un llegat de 10.000 sous barcelonesos per a la construcció d’un baldaquí. Es probable que aquests diners es desviessin per a la construcció del presbiteri, per que no va ser fins l’any 1320 que es va començar a construir el baldaquí, aquest cop amb el patrocini d’Arnau de Soler, ardiaca de Besalú.


Aquest es va fer esculpir en posició orant al costat de Sant Pere, a les portes del Paradís.


El baldaquí té forma de volta de creueria molt rebaixada. En els quatre espais en que es divideix la volta veiem 137 figures que representen a sants i àngels.

Detall del Baldaquí  Detall del Baldaquí

Detall del Baldaquí   Detall del Baldaquí


En 1350 es va afegir a la part central l’escena de la Coronació de Maria.

Coronació de la Verge   Coronació de la Verge

També per aquell moment, Jaspert de Campllong, senyor de Púbol, va pagar la decoració de les columnes que sostenen el baldaquí, on podem veure motius vegetals i els seu escut d’armes.

Columnes del baldaquí   Escuts d'una columna del baldaquí

En la darrera restauració es va decidir substituir aquestes columnes per unes de nova factura, doncs no eren aptes per sostenir el pes de tota l’estructura degut al seu estat de conservació.


Un cop restaurades es van col·locar en la capella on hi ha el sepulcre de la comtessa Ermessenda.


En 1347 es va traslladar l’ara romànica al nou presbiteri, moment en que també es van col·locar el baldaquí i el retaule. L'ara d'altar està feta en alabastre.  En un lateral encara es pot llegir que va ser consagrada el 1038


Està decorada amb trenta dos arcs cecs que decoren tot el perímetre de la cara superior.


També podem veure una motllura tallada a bisell amb motius vegetals.


És un clar exemple d'ara d'altar de l'escola narbonesa, similar a la que trobem en la catedral de la Seu d'Urgell.


Darrera l'altar i el baldaquí i protegit per una reixa de forja, trobem l'altra joia de l'orfebreria gòtica que conserva el presbiteri catedralici: el retaule.

Reixa del presbiteri

Forrellat   Forrellat


Aquest està realitzat amb planxes de plata i plata daurada sobre una ànima de fusta, que estan enriquides amb gemes, repussats i esmalts. El retaule va ser realitzat per tres mestres diferents, tal i com es dedueix dels darrers estudis realitzats durant la seva restauració. Fins ara es pensava que era obra dels mestres Bartomeu i Bernés, però les radiografies han determinat l'existència d'un altre mestre. De moment o es pot atribuir un nom a aquests tercer mestre, si bé els restauradors sospesen alguns noms. Les imatges que trobareu a continuació són prèvies a la restauració.


El retaule actualment està format per tres registres en els que es van representar diverses escenes, separades per pilastres coronades amb petits pinacles. Inicialment es va dissenyar únicament la filera central, destinada a la Passió de Crist. Les escenes d'esquerra a dreta corresponen a l'entrada a Jerusalem, el Sant Sopar, la detenció a l'hort de les oliveres, la flagel·lació, el davallament, la unció del cos de Crist, la baixada a l’infern i la Resurrecció.


Abans de 1346 el bisbe Gilabert de Cruïlles va fer construir el pis superior, dedicat a escenes dels primers anys de Jesús. Comença la narració amb l'escena de l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Epifania, la presentació al temple, el Baptisme en el Jordà, les temptacions, la Transfiguració i la resurrecció de Llàtzer.


El seu successor, Berenguer de Cruïlles va ser el patrocinador del brancal del retaule, on hi va fer esculpir el seu escut d'armes. Segons consta en l’Episcopologi de la catedral de Girona, el nou retaule era molt petit per les dimensions de la gran catedral gòtica que s'estava construint. Per aquest motiu es va construir un nou pis que permetia una millor visualització dels dos existents. Es creu que va ser encarregat en 1347 al mestre Pere Bernés, que va trigar onze anys a realitzar-lo. En els dos extrems del brancal es van representar als dos bisbes promotors en actitud orant. i acompanyants d'un àngel.

Gelabert de Cruïlles    Berenguer de Cruïlles

En la part central es va representar a Maria envoltada d'àngels. Sota aquesta escena podem llegir "Pere Bernés me feu"


La resta del brancal l'ocupem parelles de sants i santes. A l'esquerra de Maria veiem a Sant Benet, Sant Francesc, Sant Pau, Sant Pere, Sant Antoni i Sant Nicolau.

Sant Benet i Sant Francesc   Sant Pau i Sant Pere   Sant Antoni i Sant Nicolau

A la dreta trobem a Santa Anna, a Maria Magdalena, Santa Cecília, Santa Llúcia, Santa Catalina i Santa Margalida.

Santa Anna i Maria Magdalen   Santa Cecília i Santa Llúcia   Santa Catalina i Santa Margalida

També en aquest moment es van construir els tres pinacles en els que es van representar a Sant Feliu, Sant Narcís i a la Mare de Déu.


Verge del retaule

Sant Feliu   Sant Narcís


Inicialment en la part central del retaule hi havia un únic plafó decorat, que va ser substituït per un sagrari a finals del segle XVI. Segons un document de l'any 1579, en una reunió del capítol es va mostrar una creu d'argent amb Crist Crucificat i flanquejat per la Verge i Sant Joan procedent de l'altar major, d'on havia estat retirada per fer lloc al sagrari. Es creu que abans de la Creu i abans de la primera reforma del retaule, aquest espai era presidit per una imatge de la Mare de Déu de fusta recoberta amb làmines d'argent. Aquesta talla, feta en el segle XII, es conserva actualment en el museu de la catedral, malauradament sense el metall preciós que la embellia.


Actualment presideixen el retaule un pantocràtor i un Calvari, que probablement provenen de les cobertes d'un evangeliari i que van ser col·locades en aquest lloc en 1940 quan es va retirar el sagrari.


A més del retaule i el baldaquí, la catedral té dues peces més d'orfebreria gòtica, que s'exposen al museu catedralici. Les peces van ser fetes entre els anys 1317 i 1360. Es traca de la creu de les Confraries i la dels Esmalts. Estan fetes amb plata daurada sobre una estructura de fusta.

Al darrera del retaule i en un lloc elevat podem trobar la cadira episcopal romànica, coneguda com la cadira de Carlemany. Es tracta d'un tron del segle XI, considerada d'un extraordinari valor, ja que no se n'han conservat gaires com aquesta. Està tallada en un sol bloc de marbre, té forma rectangular amb els costats arrodonits. 


Presenta decoració vegetal i els símbols dels evangelistes en la part frontal. . Als costats laterals es van esculpir arcs de mig punt sostinguts per columnes esveltes.


A la part posterior del respatller podem trobar un bisbe i dos acòlits afegits posteriorment, en època del bisbe Arnau de Montredó. Potser es va fer representar a ell mateix.


Reutilitzat com a frontal de l'ambó, trobem un antic cancell romànic del segle XII, recuperat d'entre les pedres que es van extreure de sobre les voltes gòtiques. Està organitzat en sis cercles fets amb motius vegetals dins dels quals hi ha esculpits ocells. Entre els cercles trobem unes flors, molt similars a les que veiem en un altre cancell, trobat en la zona del palau episcopal i que es conserva en el Museu d'Art de Girona.


També es conserva en aquest museu un calvari del segle XIII i obra del mestre Bartomeu de Girona. Per la inclinació de les imatges, es creu que formava part d'un timpà.


Entre els nombrosos sepulcres gòtics que podem trobar a la catedral, destaquem el del bisbe Berenguer d'Anglesola. És una obra de Pere Oller realitzada entre 1409 i 1411 i per la que va cobrar 315 florins. En la part superior veiem la imatge del bisbe jacent feta amb alabastre. En la cara frontal i flanquejades per dos escuts amb les armes dels Anglesola veiem a sis figures plorant la mort del bisbe.


L'altre sepulcre que destaquem es l'arqueta dels sants màrtirs: Just, Paulí, Germà i Sici, que segons la tradició van ser martiritzats en temps de l'emperador Dioclecià (finals del segle III o principis del IV). Va ser feta en el segle XIV amb pedra de Girona i decorada amb esmalts i relleus en la part frontal on es representa a la Mare de Déu de la llet flanquejada pels quatre màrtirs gironins.


En aquesta mateixa capella trobem el sepulcre del bisbe Arnau de Montrodon, emmarcat per dos arcs gòtics. També s'hi va fer enterrar el seu nebot, també bisbe de factura més ostentosa amb els arcs ojivals de pedra i no pintats a la paret com els del seu oncle.

A continuació teniu la planta de la catedral, on hem marcat amb diferents colors els altres punts d'interès. Feu click al seu damunt per accedir a ells. 


Catedral de Santa Maria Tresor de la catedral Palau Episcopal Claustre Torre de Carlemany Elements litúrgics i decoratius Selecciona una part de l'edifici