Província de Girona
Sant Miquel de Cruïlles
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)
41º 57,250'N ; 3º 0,367'E
La primera menció que trobem del monestir de Cruïlles data del 1057, quan la
comtessa Ermessenda en va fer un llegat.
Des de l'any 1144 consten com a possessions del cenobi l'església
parroquial de Cruïlles i el priorat de
Sant Genís de Rocafort.
L'any 1485 va ser saquejat pels remences. Un segle més tard, en 1592 el
papa Climent VIII el va annexionar al
monestir de Sant Pere de Galligants de Girona,
iniciant-se així la seva decadència. En 1835 va patir la desamortització i
les dependències monàstiques van passar a mans privades. D'aquestes, a falta
de realitzar alguna campanya arqueològica en el lloc on s'aixecava el
claustre i en la masia situada al sud de l'església, només es conserva el
mur est del claustre, on es trobava la sala capitular.
El temple presenta una planta basilical amb tres naus i transsepte, que
sobresurt en planta.
No està
clara que aquesta fos la idea inicial, doncs diversos indicis fan pensar que el
primer projecte contemplava una única nau, amb un transsepte prominent i sense
creuer, a l'estil dels grans temples de finals del segle X, com
Sant Miquel de Cuixà o el de la
Santa Creu d'Olorda.
Si ens fixem en el braç nord del transsepte podem
veure que es va obrir una finestra de doble esqueixada en el mur oest. Aquesta
va quedar cegada per la construcció de la nau de l'Evangeli. Per tant, sembla
lògic pensar que quan es va construir aquest sector del transsepte, no estava
prevista la construcció de la nau.
També suggereix aquesta mateixa idea el
fet que el el mur que tanca la nau de l'Epístola en arribar al transsepte és
coetani a la resta del temple. No existeix cap arc toral que s'hagi cegat
posteriorment, si no que el mur va ser construït amb la resta del transsepte.
En ell s'obre una petita porta de mig punt característica del segle XI.
No és habitual trobar una obertura d'aquestes característiques que
comuniqui una nau amb el transsepte, en canvi si que trobem portes com
aquestes en el mur de ponent del transsepte en edificis que tenien un claustre
adossat al mur sud del temple.
Les naus estan cobertes amb voltes de canó que reposen en pilars cruciformes
i arcs torals de mig punt. El transsepte es cobreix també amb voltes de canó
perpendiculars a les naus.
La modificació del projecte inicial també va comportar
una modificació en la cobertura del creuer, on es va construir cúpula
semiesfèrica, una mica irregular.
A l'exterior el creuer es manifesta en un senzill cimbori.
En el transsepte s'obren tres tres absis semicirculars.
La decoració exterior dels absis segueix les tendències llombardes amb arcs cecs, lesenes i finestres de doble esqueixada.
En l'absis nord s'obre una única finestra, dos en el sud i tres en el
central.
També es pot veure un fris d'arcs cecs en els murs laterals, excepte en el
sector del transsepte.
A principis del segle XVI es va enfonsar una part de la volta, la més
propera als peus de la nau.
No es va refer aquesta coberta, si no
que es va fer una nova façana una mica més endins.
Al mateix temps es va dotar a l'església de
contraforts per reforçar tota l'estructura.
També es van tapiar els arcs
torals de les naus laterals per convertir-les en capelles.
L'antiga porta del temple va quedar sense utilitat. Està formada per un arc
de mig punt adovellat i extradossat.
Sobre el darrer tram de la nau nord
es va construir entre els segles XVI i XVII una torre
campanar. En el pis superior s'obren
quatre finestres de mig punt, sota una teulada a dues aigües.
En el mur sud, al costat del transsepte s'aixeca una torre de planta
quadrada edificada a finals del segle XII o en el XIII. Tot indica que no es va acabar
de construir.
Per comunicar-se amb el temple es va obrir una porta de mig punt
irregular, protegida per un arc de descàrrega apuntat. Al seu damunt veiem una finestra de mig punt i una sola esqueixada, que
va perdre la seva funció en quedar integrada la seva part exterior en
l'interior de la torre.
Succeeix el mateix amb la finestra del mur oest del
transsepte sud.
Precisament el transsepte sud va ser "retallat" posteriorment per
construir una sagristia.
Quan a l'any 1930 es va retirar el retaule gòtic de Lluís Borrassà per dur-lo al Museu d'Art de Girona, a l'absis central
es van descobrir les restes d'unes pintures murals romàniques del segle XII. Són de les més originals que podem trobar a
Catalunya.
Sota les finestres
podem veure un fragment decorat com si fos un teixit oriental imitant cortinatges.
A continuació i sobre un fons vermell podem veure una
sèrie de lleons blancs enfrontats entre ells.
Aquest tipus de decoració
evoca teixits orientals, molt apreciats a Europa en aquells moments i símbol
de luxe. És per aquest motiu que eren utilitzats per a embolicar relíquies
valuoses. Teixits d'aquest estil es van trobar a les ciutats alemanyes de Seigburg i Dentz.
Al damunt d'aquests lleons trobem una sanefa amb greques tridimensionals.
A l'intradós d'una de les
finestres hi ha un fragment d'una estrella de dotze puntes sobre un fons verd i ocre.
Just
a sobre es pot veure una inscripció on es llegeix "...RA REGNAT SEMPER
VIRGINEIS IS GA..." i els peus d'una figura humana.
La resta de l'absis està decorat amb imatges de l'època barroca, entre les
que destaquen uns àngels. Desconeixem si durant les obres realitzades en els
darrers anys s'ha fet algun tipus de cata per veure si sota es
conserven pintures romàniques.
En el mur esquerre del transsepte també podem trobar les restes d'unes
pintures murals romàniques. S'observen tres personatges vestits amb túniques i
mantells.
Representa la traïció de Judes, en el moment en que besa a
Jesús. Un altre personatge, probablement l'apòstol Joan, s'ho
mira. Estan datades en la segona meitat del segle XII.
A principis de l'any 2008 es van realitzar algunes cates en els murs de
l'església buscant restes pictòriques sota l'encalat de la nau i les
capelles. Es van descobrir fragments de pintures barroques i renaixentistes
que esperen una nova partida econòmica per tornar a sortir a la llum.
Les que si es van recuperar durant els primers mesos de l'any 2010 són uns
fragments que van aparèixer en els carcanyols del segon arc former del
costat nord.
Són pintures realitzades en el segle XIII, imitant un marbrejat romà.
Aquest tipus de decoració era habitual en edificis de renom, com un símbol
de prestigi del seu propietari. De fet, dins del territori del comtat de
Barcelona només trobem dos edificis amb una decoració similar i són el
Saló del Tinell de Barcelona i el palau dels arquebisbes de Narbona. Tots
dos són edificis nobles, un és el palau del comte de Barcelona i l'altre
és la residència d'un bisbe. Per aquest motiu resulta excepcional haver
trobat aquestes pintures en un monestir i demostra, junt amb les pintures de
l'absis, la importància que va
tenir el cenobi en els segles XII i XIII.
En l'interior d'aquesta capella, que conserva pintures d'altres èpoques
pendents de destapar, es conserva una ara d'altar.
En la capella oposada del costat sud també hi ha una
altra ara d'altar.
En el braç nord del transsepte hi ha una ossera gòtica encastada en el mur
oest, on descansen les restes d’Elisabet d’Hongria, que va morir el 1294.
Durant la restauració del temple s'hi ha col·locat una altra al seu
costat, procedent de l'antic claustre.
En la darrera capella del costat sud s'ha col·locat una pica baptismal monolítica de pedra del segle XIII.
Sorprèn la seva simplicitat, només trencada per la inscripció "1232 FONS"
De la resta de dependències monacals en queda ben poc. Únicament ens queda una paret on es pot veure una porta i dues finestres geminades.
Per la seva similitud amb
altres claustres com el de Sant Benet de Bages, es creu que aquesta era la
porta d'accés a la sala capitular des del claustre. Altres dependències s'ubicaven on avui hi ha una masia.
També es poden observar les restes d'una altra parella de finestres geminades a l'altre costat de la porta.
Només s'ha conservat una finestra cegada, doncs l'altra es va mutilar en
obrir una porta.
La comunicació entre l'església i el claustre es feia mitjançant una
senzilla porta de mig punt oberta en el darrer tram de la nau sud, formada
per un doble arc.
En el Museu d'Art de Girona es conserva l'abans citat retaule gòtic de Lluís Borrassà. Sabem que el retaule el va encarregar Sanxa, vídua de Jaspert de
Campllong
el 12 de novembre de 1416.
En la taula central veiem la figura de l’arcàngel
Sant Miquel lluitant amb el drac.
Al seu damunt i com sol ser habitual en els
retaules gòtics, es va representar l’escena del Calvari. En els espais
laterals es van representar escenes de la vida del sant.
Si comencem la lectura per la taula superior esquerra
hi veiem la victòria de Sant Miquel sobre un grup de monstres. En la
següent escena d'aquest carrer es va representar la victòria de Sant Miquel a
Siponte, on es va imposar a un grup d'infidels. La darrera taula representa
l'aparició de l’arcàngel al mont Gargano, on un pastor va disparar una fletxa
a un bou que s'havia escapat del ramat i la fletxa en lloc de ferir a l'animal
va retornar cap al pastor. Aquest fet es va escampar entre els habitants de la
zona fins al punt que el bisbe i la seva comitiva es van adreçar a la muntanya
per esbrinar que havia passat, moment en que Sant Miquel es va manifestar com
a protector d'aquell indret.
En el carrer dret veiem el pessatge d'una ànima davant la porta del Cel, custodiada per Sant Pere amb una gran clau d'argent. L'escena del
mig està dedicada a la missa del papa Gregori, on Crist es va fer present en l'Eucaristia davant la crisi de fe del sant Pare. En l'escena també
veiem a diverses ànimes sortin del purgatori acompanyades per àngels. La darrera taula representa la victòria de Sant Miquel sobre els dimonis i
l'Anticrist.
La predel·la estava decorada amb sis sants, que degut a l'erosió que han patit són de difícil identificació.
També es conserven en aquest museu alguns elements romànics. En primer lloc la Majestat de Cruïlles,
prototip de les majestats coronades, ja que la majoria trobades a Catalunya són posteriors.
La corona no és afegida, si no que es va tallar en el mateix tros de fusta
que el cap.
La imatge de Crist està situada sobre una creu de fusta anterior,
datada en el segle XI. Aquesta està bellament pintada. Per la part frontal
està decorada amb flors i motius vegetals fets amb colors vermells i grocs. En
la part posterior veiem un Agnus Dei dins un cercle en la part on es
creuen els braços de la creu. En els extrems es van representar els
quatre Evangelistes. Els braços de la creu tenen unes inscripcions on es
llegeix "MONSTRATVR PICTVS VT AGNVS VIRGINIS...NATVS" I "AGNVS DEI QVI TOLIS
PEC(CATA)".
També s'hi pot trobar un Crist de coure daurat, que es
va localitzar entre les runes del monestir datat en el segle XIII.
Però
entre els elements conservats en el museu destaca la biga que hi havia en el presbiteri i que servia de suport al baldaquí. Malauradament la seva ubicació, just davant
d'unes grans finestres obertes de bat a bat, fa que els reflexes no permetin
la seva correcta contemplació i la presa de fotografies. Us demanen disculpes
per la qualitat de les fotografies de la biga.
Va ser trobada quan es va desmuntar el retaule gòtic, doncs es feia servir
per unir la predel·la amb la resta del retaule. Té gairebé quatre metres de
llargada i està datada a principis del segle XIII.
A la cara frontal veiem una processó de clergues. En primer lloc hi
ha dos diaques que porten un canelobre. Els segueixen tres diaques més que
porten un encensser, un llibre i una creu.
Els segueixen divuit monjos amb
capa pluvial, sense mànigues i oberta pel davant. Tots tenen la boca oberta,
en actitud de cantar i caminen cap a la dreta. Un dels monjos porta una bacina
a la mà.
Tanquen la processó quatre diaques més: dos porten un canelobre, un
altre un encensser i el darrer una creu.
A continuació veiem a tres personatges davant un edifici amb decoració
llombarda amb una creu grega sobre la porta. A l'entrada hi ha un bisbe
acompanyat de dos assistents que aguanten el gremial o drap litúrgic.
En els extrems de la biga trobem motius decoratius de caire vegetal, que
també es repeteixen en la part posterior de la biga.
En aquest museu també es conserven quatre lipsanoteques, datades entre els
segles XII i XIII. Malauradament no estan exposades.
Des d'aquí volem agrair
les facilitats que des de l'àrea de turisme del Consell Comarcal del Baix
Empordà ens han donat per visitar el monestir i fotografiar-lo.
|