Va ser edificat al segle XII, tot i que diversos vestigis apunten la possibilitat que anteriorment ja existís un claustre primitiu en aquest mateix indret. La seva planta és trapezoïdal, ja que es va haver d'adaptar, per un costat, a la forma de la muralla que envoltava la ciutat. Està format per quatre galeries cobertes amb volta de quart de cercle, excepte la del costat nord que ho està amb volta de canó, ja que al seu damunt hi ha un altre pis amb dependències.

Les quatre galeries tenen arcs de mig punt recolzades en parelles de columnes i pilars. Aquestes arcades estan decorades, interna i externament, per un guardapols que ressegueix les arcades i que es recolza en petites columnes esculpides o en alguns casos figures d'animals. Els capitells i els pilars estan ricament decorats. Malgrat haver estat esculpits en dues etapes, mantenen una gran unitat.

La seu gironina conserva encara moltes dependències de l'edat mitjana, excepte l'ala oest que ha estat molt modificada amb els pas dels anys. La majoria d'aquestes dependències són de la mateixa època que el claustre. Destaca la gran sala amb volta de canó que es pot trobar al costat nord.