El castell s'esmenta per primera vegada en el 1078, en el testament del compte d'Empúries Ponç I. Va jugar un paper molt important en les diferents guerres del segle XIII contra els francesos. L'any 1288 va ser destruït. Quatre anys més tard Jaume II decideix deixar una guarnició fixa de dotze homes en el castell.

En 1472 fou ocupat per tropes lleials a Joan II. Poc desprès fou abandonat, fins que en 1808 va ser ocupat per les tropes napoleòniques, que van reforçar les seves defenses i el va utilitzar com magatzem d'armes i municions. En 1814 el Mariscal Suchet ordena volar-lo en retirar-se les tropes franceses.  

El castell que podem observar és el fruit de les diverses fases constructives i destruccions que ha patit el monument. Dins el recinte fortificat s'han trobat restes de ceràmica i fragments de paviment d'època romana, però es creu que aquest indret ja estava habitat amb anterioritat. 

En dirigir-nos cap al castell des de la carretera, ens trobem amb una torre circular, avui exempta i parcialment enrunada.

Si seguim el camí de pujada, passem pel costat d'una altra torre circular. En aquest cas tampoc la podem contemplar complerta, ja que va ser derruïda parcialment en època moderna, per facilitar la defensa del castell. 

Un cop dins el recinte fortificat, destaca la torre mestra. Aquesta s'alça en l'extrem sud-oest del castell. La seva base es pot datar cap al segle XIII o principis del XIV. Es creu que complia funcions defensives, tot i que algunes fonts apunten que desprès de les reformes del segle XV es va convertir en la torre de l'homenatge. 

Té planta rectangular, pràcticament quadrada. Estava dividida en dues cambres rectangulars. Del mur que separava les dues estances només queden els fonaments, ja que fou enderrocat per fer una sola cambra més gran.  Tenia dues plantes. La superior va ser refeta per les tropes napoleòniques. Encara es poden veure algunes rajoles de les voltes d'arc rebaixat que cobrien les diferents habitacions.

Al costat de la torre mestra trobem una estança coneguda com la sala central. Alguns estudiosos creuen que aquesta podria haver estat la capella del castell, ja que en un dels seus murs es poden veure les restes d'un campanar de cadireta. Es tracta d'una sala rectangular de gairebé quinze metres de llarg. 

Aquesta va ser una de les estances més reformades en el segle XIX. Les tropes de Napoleó la van convertir en una sala dividida en dos pisos. El soterrani estava cobert amb una volta molt oberta de rajoles, de les que encara queden restes en els murs laterals.

Al nord de la sala central trobem una estança de grans dimensions, que arriba als trenta-set metres de llargada i amb murs ben gruixuts. Fou construïda al segle XV, el moment de màxima esplendor del castell.

Davant la sala central i la torre mestre trobem una gran esplanada elevada. Aquest pati es va construir també en el segle XV, deixant soterrades algunes estances, que eren el nucli del primitiu castell.

La meva primera visita al castell va ser en 1999, quan l'edifici estava obert i et podies passejar, amb més o menys dificultat i risc per les seves sales. En tornar a pujar l'any 2007 vaig trobar-me amb la porta tancada i un cartell d'obres, malgrat que per desgràcia encara no s'ha començat cap actuació en aquest monument.