L'edifici s'esmenta per primera vegada en un document datat entre els anys 929 i 935, en que el rei franc Radulf el dóna al seu vassall Oliba, senyor de Porqueres. Cap al segle XIII, un descendent d'Oliba, Ponç III, senyor de Santa Pau i Finestres,  va prendre el cognom de Santapau. 

En l'actualitat és un dels símbols de la vil·la de Santa Pau.

L'actual edifici es va començar a construir cap al segle XIII i tenia una planta rectangular. Correspon al sector nord de l'actual edifici.

En aquest sector encara es conserven tres finestres geminades, una de tradició romànica i dues de tradició gòtica, una de les quals ha perdut el mainell.

Posteriorment es va dotar al castell de l'aparença actual de gran casal amb planta rectangular.

Totes les estances es distribueixen al voltant d'un pati, en el centre del qual hi trobem un pou.

En el sector oest encara es pot veure el perfil dels arcs apuntats que tenia el pati, similars als que podem trobar en la plaça major de la població.

Adossada al mur nord del pati trobem l'escala antiga, que permet accedir al segon pis, modificat considerablement en el segle XVII.

Sota l'escala podem trobar l'accés a una de les estances més antigues del castell: la presó.

Es tracta d'una sala rectangular, coberta amb una volta apuntada i il·luminada únicament per una finestra oberta en el mur oest.

Encara ens sorprèn la seva robusta porta.

S'accedeix a l'interior del castell per una porta, formada per un arc de mig punt adovellat, sobre el que hi havia un escut esculpit, ara erosionat.

Només travessar la porta, ens endinsem de ple en el món medieval, gràcies a un espai cobert amb fusta i reforçat amb dos arcs de diafragma apuntats, que comunica amb el pati.

Tot i no tractar-se d'un castell purament defensiu, si no que es tractava més d'una residència, també té una torre de l'homenatge, que protegia la porta d'accés. Està situada en l'angle nord-est i té planta quadrada. Als peus de la torre hi trobem la capella de Sant Antoni i Sant Honorat on es conserva un retaule que representa la Passió de Crist. Està fent en alabastre i data del 1340 i està considerat com un dels més antics del gòtic català.

Malauradament, no vaig poder visitar aquesta estança, oficialment, pel delicat estat de conservació de l'espai, però personalment crec que respon al fet de no voler mostrar al públic aquesta estança fins que el castell no estigui restaurat i condicionat per a les visites.

L'edifici roman sense ús des del 1968, quan van marxar les germanes Dominiques, que hi tenien una escola, en el pis superior, de la que encara es poden veure algunes de les seves aules.

El castell és de propietat privada i no es pot visitar. Durant molts anys l'ajuntament de Santa Pau ha  estat negociant amb els propietaris sense aconseguir cap acord que permetés obrir al poble aquest monument.

Finalment aquestes negociacions han tingut el seu fruit i el passat 3 de febrer l'alcaldessa de Santa Pau, Esther Badosa, i la marquesa d'Argençola, Milagros de Sarriera, van signar el document de cessió del castell per 50 anys.

En aquest temps es restaurarà l'edifici i s'obrirà al poble i a tota la comarca. Durant la primera fase de les obres es procedirà a consolidar l'estructura i a reparar les cobertes. També s'adequarà la planta baixa per acollir un centre d'interpretació del territori i un petit auditori. Les previsions és que en un període de 6 anys el castell sigui visitable.