Les primeres notícies d'aquest temple es tenen en un precepte del rei Carles el Simple, de l'any 899, en que es fa referència a una església dedicada a Sant Pere i a Sant Joan. Durant els segles XVII i XVIII va patir diverses reformes que van afectar especialment a la porta i se li van afegir les capelles laterals.

L'església actual data del segle XI i té planta basilical i tres absis semicirculars. La plata té forma trapezoïdal, essent més estreta en la capçalera. Totes tres naus estan cobertes amb volta de canó, reforçades per arcs torals. Originàriament les naus es comunicaven per tres arcs formers, que com els torals, arrencaven de pilars adossats. Els arcs més propers a la capçalera es van substituir per una única arcada rebaixada. També es van retallar substancialment els arcs torals d'aquest tram. En canvi, encara podem trobar l'estructura original a la part més propera a la façana.

Els absis estan decorats externament amb lesenes i arcuacions llombardes. A les lesenes de l'absis central es poden trobar algunes pedres amb inscripcions ibèriques, procedents amb tota probabilitat del poblat del puig de Sant Andreu. En els laterals del temple, malgrat haver-se afegit les capelles, també es conserven trams de decoració llombarda.

El campanar de cadireta, format per quatre arcs substitueix a un anterior, del qual encara es poden trobar alguns vestigis a la part dreta de la façana.