La primera església va ser construïda poc temps desprès de la conquesta del castell de Siurana (1153-1154), o bé durant el setge a que es va sotmetre per part de les tropes de Ramon Berenguer IV.  En una butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de 1154 ja es fa referència a aquest temple. La rapidesa a l'hora de construir aquest temple, ens fa pensar que probablement va aprofitar una estructura sarraïna.

L'edifici actual però, és de principis del segle XIII, moment de màxim esplendor del temple. A finals del mateix segle, les sufragànies que tenia es van independitzant i va anar perdent pes en favor dels temples de Prades, Ulldemolins i Cornudella de Montsant.

L'església està formada per una sola nau, coberta amb una volta apuntada, que arrenca d'una imposta bisellada.

La nau està capçada a llevant per un absis semicircular. Interiorment no és visible, doncs es va construir un cambril i un retaule per allotjar-hi la talla de la Mare de Déu de l'Aigua. La volta arrenca d'una motllura escacada.

Malauradament la talla de la Verge és una reproducció moderna, doncs l'original, de finals del segle XIII, va desaparèixer en 1979. 

En el centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i protegida per un guardapols sense decorar.

Per la part exterior està decorada amb una arquivolta, que es sustenta en dos capitells esculpits amb motius vegetals, recolzats en un parell de columnes.

La capçalera es completa amb dues absidioles excavades en l'interior dels murs laterals, just després de l'arc presbiteral. No són visibles des de l'exterior, a excepció de la petita finestra d'una sola esqueixada que hi ha en la part central de cada absidiola.

En l'angle sud-est trobem el campanar de torre, de planta quadrada.

L'element més destacat del temple és la seva portalada, oberta en el mur del nord.

Està formada per tres arquivoltes de mig punt en gradació. El guardapols que emmarca les arquivoltes té esculpit un motiu de ziga-zaga.

Aquestes es recolzen en tres parelles de columnes llises que tenen els capitells esculpits amb motius vegetals i figurats. Per sobre d'ells podem veure una imposta decorada amb petxines.

Sorprèn que estan disposats de manera simètrica. Així doncs, en els extrems laterals veiem a Daniel envoltat per quatre lleons. Sant Daniel té la mà dreta enlairada, mentre que l'esquerra se l'acosta a la panxa.

El capitell central és de tipus vegetal, amb volutes d'on surten pinyes.

Els capitells interiors, també són vegetals, en aquest cas a base de fulles d'acant.

Sostenen el timpà dos atlants amb els braços alçats.

En el timpà podem veure representada la crucifixió de Crist. Per sobre de Jesús trobem el Sol i la Lluna, així com dos lleons i dues flors.

A banda i banda de la creu trobem a vuit apòstols, cadascun d'ells dins d'un arc de mig punt.

Envolta aquest timpà un fris esculpit amb zig-zag.

En l'interior del temple hi ha dues piques beneiteres. Una d'elles estava decorada amb arcuacions cegues. També es conserva una pica baptismal sense decoració, de finals del segle XII.

En la part nord de l'absis, es conserva un sarcòfag, recolzat en columnes mot deteriorades i que ha perdut part de la llosa que el cobria. Tradicionalment se'l coneix com la "tomba de la Reina Mora".