Situada als peus del castell de Montagut, va ser la parròquia del terme. El temple actual va ser construït en el segle XIV, substituint a un edifici anterior . Una butlla del papa Anastasi IV, de l'any 1154, és el primer cop que trobem documentada aquesta església. Novament apareix citada en una altra butlla, en aquest cas del papa Celestí III, escrita en 1194. Desconeixem si la construcció d'aquest temple es va fer en el mateix indret, o si pel contrari, l'anterior temple estava més proper al castell o fins i tot dins d'ell.

El castell, del que no en queda cap rastre, estava ubicat en un enclavament estratègic per al control de la frontera del comtat de Barcelona, doncs des d'ell es podia veure la Plana d'Urgell, la vall del Gaià i el Penedès. Està documentat per primera vegada l'any 957, en el document de compra-venda del castell de Queralt.

El temple, d'estil gòtic, està format per una sola nau, coberta per dos trams de volta de creueria. dividida en dos trams.

Les seves claus de volta estaven decorades, però la més occidental ha perdut la seva decoració. En canvi, en l'oriental es va representar una flor de vuit pètals.

Els nervis i els arcs de la nau descansen en mènsules, a excepció del l'arc adossat al mur de ponent, que ho fa en semicolumnes adossades i que tenen un capitell llis.

La nau està capçada a llevant per un absis poligonal de set costats, amb contraforts en els seus angles. En cadascun d'aquests espais, s'hi va obrir una petita capella, d'alçada inferior a la resta del temple i a la que s'accedia per un arc apuntat.

Les tres capelles centrals van ser mutilades quan s'hi va instal·lar un retaule barroc. En una d'aquestes capelles també s'hi van practicar dues obertures en el moment en que es va construir una sagristia adossada a la capçalera del temple.

La volta de l'absis és nervada. Malauradament, la clau de volta està totalment erosionada. D'ella parteixen els nervis que sostenen la volta i que en arribar a les capelles descendeix per les unions entre capelles, a mode de motllura.

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació, el més exterior dels quals està fet amb grans dovelles i resseguit per un guardapols.

Només hi ha tres finestres en tot el temple. Una de doble esqueixada en la capella més meridional, una en forma d'espitllera en la següent capella i la més interessant, oberta en el mur oest.

Ens trobem amb una finestra circular, decorada amb una claraboia de pedra.

En el sector més occidental del mur sud, es van unificar els dos contraforts, per crear entre ells una escala de cargol que permet accedir al campanar de cadireta de dos ulls, que corona aquesta part del mur.

S'accedeix a aquesta escala mitjançant una porta oberta a uns dos metres per sobre del nivell del terra.

En l'església del monestir de Santes Creus podem trobar la pica baptismal d'aquest temple. Està formada per un vas troncocònic, decorat amb una gran creu grega patent, de tipus processional i circumscrita.