El lloc de Centumclaves apareix documentat per primera vegada l'any 959. El nom de l'indret es va transformar i en el segle XV apareix citat com Sinch claus. Com succeeix en molts temples de la zona, no es tenen notícies antigues de l'església, que ens permetin conèixer dades al voltant de la seva antiguitat.

El temple és de reduïdes dimensions, formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis trapezoïdal. Aquest està cobert amb una volta de canó ultrapasada.

L'absis correspon a la primitiva església pre-romànica, mentre que la nau correspon a una reconstrucció total o parcial, realitzada posteriorment. Tots dos espais es comuniquen a través d'un arc de mig punt lleugerament ultrapassat. La nau té una coberta de fusta a dos aigües.

La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per un arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra calcària. En la dovella central trobem una creu grega en relleu.

Fins fa uns anys el temple estava totalment arrebossat per la seva cara exterior, que en la recent restauració s'ha enretirat. Actualment només es conserva un fragment, protegit per un vidre, on es podia llegir un text, de Víctor Català (Caterina Albert), la família de la qual en fou propietària i la va restaurar. Actualment es troba molt erosionat i costa entreveure algunes de les seves paraules.