No trobem cap referència a aquest temple fins l'any 1279, quan apareix citada en les Rationes decimarum. A finals del segle XIV apareix documentada com a sufragània de la parròquia de Bellcaire.

El lloc de El Palau ja estava ocupat per una vil·la romana en el segle II aC, situada prop del camí a Empúries.  

Malauradament el lloc presenta un estat d'abandonament total. L'antiga església ha perdut la seva façana i part del sector de ponent.

Malgrat això, es manté en peu el sector oriental, que ens permet dir que es tracta d'una sola nau coberta amb una volta apuntada i sense absis diferenciat. Encara es conserva una part de l'encanyissat.

En el mur est s'obre una finestra de doble esqueixada, amb llinda monolítica en forma d'arc per la part exterior i rectangular per la interior.

El mur meridional presenta un aparell diferent a la resta del temple, amb carreus millor treballats i amb un gruix superior als altres murs. Això fa pensar que es tracta d'un fragment d'una construcció anterior, probablement del segle XI, que es va aprofitar a l'hora de bastir aquest temple en el segle XIII. En aquest mur s'obria una petita porta, actualment sepultada.

De l'estudi de les restes que es conserven en el sector oest podem deduir que hi havia un atri o galilea davant de la façana, cobert amb una volta de quart de cercle i disposada transversalment a la nau.

En la dècada dels anys vuitanta del passat segle es van realitzar algunes tasques d'excavació que van permetre desbrossar l'espai i localitzar els diversos elements que hem comentat.  Malauradament, com que no s'ha fet cap manteniment de l'espai des d'aleshores, la vegetació ha tornat a ocupar aquest espai.

També es troben envaïdes per la vegetació les restes de l'antic poblament que hi havia al voltant de l'església. Les més important es troben al sud del temple. En ser un terreny caracteritzat per la presència de dunes, les diferents estances es troben cobertes d'arena i només podem veure alguns fragments dels seus murs.

No està clar si ens trobem davant de petites cases que formaven part d'un nucli de població compacta o bé davant d'un gran casal o vil·la, doncs malgrat una certa irregularitat, el conjunt tendeix a una planta de quadrilàter d'uns 35 metres de costat. Sense una campanya d'excavacions difícilment es poden arribar a més conclusions. A dia d'avui sembla que aquestes trigaran a arribar...