Província de Girona
Santa Maria del Palau
(Torrella de Montgrí, Baix Empordà)
42º 05,637'N ; 3º 08,578'E
No trobem cap referència a aquest temple fins l'any 1279, quan apareix
citada en les Rationes decimarum. A finals del segle XIV apareix
documentada com a sufragània de la parròquia de Bellcaire.
El lloc de El
Palau ja estava ocupat per una vil·la romana en el segle II aC, situada prop
del camí a Empúries.
Malauradament el lloc presenta un estat d'abandonament
total. L'antiga església ha perdut la seva façana i part del sector de ponent.
Malgrat això, es manté en peu el sector oriental, que ens permet dir que
actualment el temple té sola nau coberta amb una volta apuntada i sense absis
diferenciat.
Aquesta no era la seva estructura original. En les campanyes d'excavació
arqueològica i consolidació del temple portades a terme en els darrers anys,
s'han descobert els fonaments d'un absis semicircular.
En la volta encara es conserva part de l'encanyissat.
En el mur est
actual s'obre una finestra de doble esqueixada, amb
llinda monolítica en forma d'arc per la part exterior i rectangular per la
interior.
El mur meridional presenta un aparell diferent a la resta del temple, amb
carreus millor treballats i amb un gruix superior als altres murs. Això fa
pensar que es tracta d'un fragment d'una construcció anterior, probablement
del segle XI, que es va aprofitar a l'hora de bastir aquest temple en el segle
XIII. En aquest mur s'obria una petita porta, que en les darrers obres s'ha
cegat.
De l'estudi de les restes que es conserven en el sector oest podem deduir
que hi havia un atri o galilea davant de la façana, cobert amb una volta de
quart de cercle i disposada transversalment a la nau.
En la dècada dels anys vuitanta del passat segle es van realitzar algunes
tasques d'excavació que van permetre desbrossar l'espai i localitzar els
diversos elements que hem comentat. Malauradament, com que no s'ha fet
cap manteniment de l'espai des d'aleshores, la vegetació ha tornat a ocupar
aquest espai.
També es troben envaïdes per la vegetació les restes de l'antic poblament
que hi havia al voltant de l'església. Les més important es troben al sud del
temple. En ser un terreny caracteritzat per la presència de dunes, les
diferents estances es troben cobertes d'arena i només podem veure alguns
fragments dels seus murs.
No està clar si ens trobem davant de petites cases que formaven part d'un
nucli de població compacta o bé davant d'un gran casal o vil·la, doncs malgrat
una certa irregularitat, el conjunt tendeix a una planta de quadrilàter d'uns
35 metres de costat. Sense una campanya d'excavacions difícilment es poden
arribar a més conclusions. A dia d'avui sembla que aquestes trigaran a
arribar... Quan vam tornar a visitar el temple en el 2020, pocs mesos després
de les obres d'excavació i consolidació del temple, la vegetació envaïa
totalment les restes del poble ocultant les restes de les construccions. Una
llàstima.
|