En el segle XI l'abat Pere de Sant Pere de Camprodon va fer construir una petita capella davant del monestir, que es va acabar l'any 1016. Ben aviat es va convertir en parròquia, gràcies a la puixança de la vila de Camprodon i fou a partir d'aquest moment que van començar les tensions entre la parròquia i el monestir.

L'edifici actual correspon bàsicament al que es va bastir en època gòtica, per poder acollir en el seu interior a tots els feligresos, ja que la capella romànica havia quedat petita.

Posteriorment ha estat molt modificada, fet que ha deixat pràcticament ocultes les línies gòtiques, només visibles en la capçalera. En l'any 1677 es va construir una sagristia i els va refer la volta del presbiteri. Anys més tard, en 1710, es construeix el cor i la capella dels Dolors. Per a construir aquest espai fou necessari cegar la façana oest i la seva portalada. D'aquesta manera va quedar com a porta principal d'accés al temple la situada en el mur sud, que va ser molt modificada.

El temple té una sola nau, dividida en quatre trams, gràcies a quatre arcs torals de punt rodó, que han estat coberts per voltes d'aresta en època moderna, mantenint però les claus de volta.

L'absis és poligonal, reforçat externament amb contraforts i gairebé sense obertures a l'exterior. 

En el presbiteri trobem un altar, que  es recolza en quatre columnes amb els capitells d'origen romànic. Es creu que pertanyen al monestir de Sant Pere, que ja en el segle XV havia perdut part del seu claustre.

Aquests capitells han estat col·locats recentment a l'altar, ja que en una fotografia de Josep Salvany, realitzada en 1918, els podem veure flanquejant la porta d'accés.

Es conserven dues capelles laterals d'època gòtica. La resta han estat modificades al llarg dels segles.

Posteriorment a la seva construcció, el temple fou sobrealçat i fortificat.