L'antiga parròquia de Matamala apareix documentada per primera vegada el 20 d'abril de 888, com a part de la dotació de Santa Maria de Ripoll, tot i que alguns autors afirmen que aquest text no és original, si no una còpia del segle XIII.  Aquesta filiació està confirmada en tres documents del 938, del 982 i dels 1011.

Entre els anys 1696 i 1736 es va reformar completament el temple. Novament en 1884, tal i com figura a la llinda de la porta, es va tornar a reformar l'edifici, adaptant-lo als gustos de l'època.

Del primitiu edifici del segle IX no en queda res, doncs va ser reedificat totalment en època romànica. D'aquest segon temple romànic només es conserva part de la nau, ara coberta amb una volta de llunetes barroca.

Aquesta va ser allargada cap a l'est, on es va eliminar l'absis romànic per construir un nou presbiteri.

També es va construir un campanar en el sector de ponent, unes golfes al damunt de la nau i capelles laterals.

Ja en 1884 es construeix una rectoria adossada al mur oest i part del mur sud.

En el Museu Episcopal de Vic  es conserva una talla de la Mare de Déu procedent d'aquest temple. Està datada en la segona meitat del segle XII.