Província de Girona


Santa Maria de Ribes
(Ribes de Freser, Ripollès)

42º 19,158'N ; 2º 29,921'E




El lloc de Ribes ja s'esmenta en documents de principis del segle X, malgrat que l'església no apareix documentada fins l'any 1035. El temple va ser destruït l'any 1936. Entre 1945 i 1946 es va construir l'església actual, conservant la base del campanar i els absis de l'antiga església romànica.


Vista general   Vista general de la capçalera

En reconstruir-se es va canviar l'orientació del temple, situant la capçalera al nord. Els tres absis van quedar com a simples capelles laterals del mur est. 

Interior del temple   Absis romànics


L'absis sud és l'únic que s'ha conservat pràcticament intacte. Està decorat externament amb un fris d'arcs cecs sota la teulada. En la part central s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

Absis sud        Interior de l'absis sud


L'absis central i el del costat nord van ser parcialment reconstruïts, tal i com es pot veure en la diferència de fàbrica del tram superior.


Aquests es van reconstruir decorant-los exteriorment amb un fris d'arcs cecs, molt més gruixuts que els del mur sud i un fris de dents de serra. 

Absis central      Absis nord

Per la part interior són llisos i només es trenca aquesta uniformitat amb la finestra de mig punt i doble esqueixada que hi ha en la part central.

Interior de l'absis nord      Interior de l'absis central


En l'absis central podem veure la reproducció del sostre del baldaquí, que tenia el temple en època romànica. Es creu que va ser pintat en el segle XII i és considerat un dels millors exemples de pintura en taula a Catalunya. Malauradament s'ha perdut gairebé tota la peça de fusta que cobria el baldaquí, ja que només s'ha conservat un petit fragment. Actualment es conserva en el Museu Episcopal de Vic.


En ell es representava a un pantocràtor, que està beneint amb la mà dreta i amb el llibre dels Evangelis a la mà esquerra. Crist estava envoltat per quatre àngels, dels que només s'han conservat els dos superiors.


En els extrems també hi havia quatre àngels més, que portaven estendards i fèrules característiques de la cort bizantina. Només s'ha conservat el del registre superior del costat dret i el cap de l'inferior d'aquest mateix costat.