El lloc de Ribes ja s'esmenta en documents de principis del segle X, malgrat que l'església no apareix documentada fins l'any 1035. El temple va ser destruït l'any 1936. Entre 1945 i 1946 es va construir l'església actual, conservant la base del campanar i els absis de l'antiga església romànica.

En reconstruir-se es va canviar l'orientació del temple, situant la capçalera al nord. Els tres absis van quedar com a simples capelles laterals del mur est. 

L'absis sud és l'únic que s'ha conservat pràcticament intacte. Està decorat externament amb un fris d'arcs cecs sota la teulada. En la part central s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

L'absis central i el del costat nord van ser parcialment reconstruïts, tal i com es pot veure en la diferència de fàbrica del tram superior.

Aquests es van reconstruir decorant-los exteriorment amb un fris d'arcs cecs, molt més gruixuts que els del mur sud i un fris de dents de serra. 

Per la part interior són llisos i només es trenca aquesta uniformitat amb la finestra de mig punt i doble esqueixada que hi ha en la part central.

En l'absis central podem veure la reproducció del sostre del baldaquí, que tenia el temple en època romànica. Es creu que va ser pintat en el segle XII. Malauradament s'ha perdut gairebé tota la peça de fusta que cobria el baldaquí, ja que només s'ha conservat un petit fragment. En ell es representa a un pantocràtor envoltat per quatre àngels. Es creu que en el fragment que falta es representaven quatre àngels més, disposats de manera simètrica respecte es quatre que s'han conservat. Actualment es conserva en el Museu Episcopal de Vic.