Província de Girona


Santa Maria de la Pinya
(La Vall d'en Bas, Garrotxa)

42º 10,436'N ; 2º 26,646'E     




El lloc de la Pinya ja apareix en un document de l'any 958, concretament en el testament de Guifré II de Besalú. En aquest text, el comte fa donació d'aquest lloc a la seu de Girona. Poc després, en l'any 982, el rei Lotari va donar un alou en el lloc de la Pinya al monestir de Santa Maria de Ripoll. A partir del segle XI, aquest cenobi va compartir la jurisdicció sobre el lloc de la Pinya i la seva parròquia amb els vescomtes de Bas.


A principis del segle XI es va reformar el temple o bé es va construir un de nou, que va consagrar el bisbe Oliva l'any 1022. D'aquest edifici, que tenia una sola nau i estava capçat a llevant amb un absis semicircular gairebé no en queda res, doncs el temple va ser profundament reformat en el segle XVIII, quan es van afegir capelles laterals, es va reformar tot l'interior, es va construir la torre campanar i també es va refer la façana de ponent. De l'època romànica queden en peu part dels murs de ponent i de migdia, ocults actualment sota l'arrebossat modern.


Fins l'any 1936 es venerava en aquest temple una talla de la Mare de Déu, del segle XII, coneguda també com la Mare de Déu de la Cabeça. Rebia aquest nom a causa de la desproporció del seu cap i per aquest motiu els fidels hi acudien per evitar mals de cap. En el segle XVII li van col·locar una corona metàl·lica, tal i com podem veure en aquesta postal antiga.


Es creu que va ser traslladada al Museu Arqueològic d'Olot als inicis de la Guerra Civil, però malauradament això no va ser suficient per a evitar la seva desaparició l'any 1939.

En l'interior del temple es conserva la pica baptismal de la veïna església de Sant Joan de Balbs, datada en el segle XII.