Província de Girona
Santa Maria de Fenals d'Amunt
(Platja d'Aro, Baix Empordà)
41º50,571'N ; 3º 2,598'E
L’església de Santa Maria de
Fenals d’Amunt és la més antiga de la zona. De fet ja existeixen notícies
seves l’any 968, en un precepte del rei Lotari. El 1016 el
monestir de Sant Feliu
de Guíxols la rebé, entre d’altres propietats, de mans dels comtes
Borrell i Ermessenda. En un document de 1041 torna a aparèixer l'església de
Fenals en el document de donació del Castell de Benedormiens al monestir de
Sant Feliu de Guíxols, com un dels límits de tal donació. Altres documents
del segle XII citen també l’església i llur relació amb l’important centre
monàstic de Sant Feliu.
La seva situació,
allunyada del mar i de les terres més productives de la Vall d’Aro,
provocaren el seu progressiu abandonament i la construcció, segles més tard,
de la nova església de Fenals, a Fenals d’Aro. Aquest abandonament s'agreujà
a principis del segle XV, quan un terratrèmol enfonsà un tram de la volta de canó. Cap al 1438 sembla que es posaren a la
venda uns terrenys prop de l’església per a construir-ne una de nova en un
altre indret, però la mort del rector cap a 1444 en paralitzà el procés. El nou temple es va construir en
el segle XVII i a ell es van traslladar les funcions parroquials, cosa que va accentuar l’abandonament
del temple romànic. De fet a mitjans del segle XVIII el conjunt estava tan deteriorat que
amenaçava d’ensulsir-se i es va abandonar definitivament el culte.
Fins no fa gaires anys encara
s’hi veien estris de llaurar de la masia propera, Mas dels Monjos, i restes
de reixes per a les gàbies de bestiar. D’ençà de la seva adquisició per
l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro en 1996, Santa Maria ha recuperat part
de la que devia ser la seva fisonomia originària gràcies a la seva
restauració.
El temple consta d’una sola nau, rematada a l'est per absis semicircular. Aquest va patir
diverses mutil.lacions en època moderna, una de les quals consistí en una obertura inferior a la seva banda de migdia, que
en la darrera restauració ha estat tapada.
Aquest està decorat amb sis bandes i amb cinc conjunts d’arcuacions cegues i
una petita finestra amb arc de mig punt.
La nau està coberta amb volta de canó, tot i que
també hi podem veure un petit espai a mena de presbiteri cobert per la
mateixa volta. Per la situació amb lleugera pendent, l’absis té una mena de
sòcol que l’enlaira i l’equipara en alçada a la resta de la nau.
En el mur
sud s’hi disposava la primitiva portada romànica, si bé l'actual arc
adovellat ha estat col·locat en la darrera restauració. També en
aquest mur s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada.
Al mur de migdia s’obre també una altra obertura de grans
dimensions. Hom pensa que podria ser el pas a un absis o capella lateral
però el no trobar cap indici de la construcció fa pensar en altres usos.
Es tracta d'un edifici típic del segle XI, en el que per a la seva
construcció no s’empraren carreus regulars sinó pedres de diverses mides,
irregulars, que en certes parts estan muntades sense gaire encert.
|