Església del petit nucli d'Ermedàs, citada per primera vegada en l'any 1092, quan va ser cedida al priorat de Santa Maria de Lladó, que no es va fer efectiva fins l'any 1113. Per les característiques constructives i els materials utilitzats, cal datar el temple en la segona meitat del segle X o principis del XI.

El temple té una sola nau, acabada a l'est amb un absis de planta de ferradura. 

L'absis es cobreix amb una volta de quart d'esfera ultrapassada. S'obre a la nau a través d'un arc de mig punt, que es recolza en pilars rectangulars adossats als murs laterals.

La nau està coberta amb una volta de canó, reforçada per dos arcs torals, que descarreguen el seu impuls en uns pilars laterals, que també serveixen de suport a uns arcs cecs que hi ha en els murs laterals. En total trobem tres arcs de mig punt en cadascun dels murs laterals, que ocupen tota la llargada de la nau. Aquests arcs serveixen de reforç als murs laterals, per aguantar el pes de la volta de pedra.

El temple es va reformar en el segle XVIII. En aquest moment es van modificar totes les finestres i se'n van crear de noves a excepció de la que s'obre en la part central de l'absis. És d'una sola esqueixada i amb un arc de mig punt monolític per la part exterior.

La porta d'accés es va refer en 1798, tal i com s'indica en la llinda. Malgrat tot es conserva el tirador de tradició romànica.

Adossades al mur sud trobem les ruïnes de la rectoria. Es troben en un estat lamentable, plenes d'herbes. Durant les obres de restauració del temple fetes per la Diputació de Girona en la dècada dels setanta del segle XX, es va decidir eliminar aquesta construcció, però no es va acabar l'enderroc i a més es van posar al descobert algunes estructures romàniques, datables entre els segles XII i XIII.