Església situada al costat de l'antiga fortalesa del Catllar, seu d'aquesta nissaga. Del castell només queden en peu algunes filades de carreus. En el segle XIV el castell estava enrunat i la família dels Catllar o també coneguts com dels Descatllar, es van traslladar a la força de La Sala. 

Sembla que inicialment el temple estava dedicat a Sant Pere, tal i com apareix en un document de l'any 1121. En canvi en 1202 ja el trobem citat amb el nom de Santa Maria de Catllar, quan Guillem de Catllar en va dipositar unes relíquies portades de Terra Santa.

El temple està format per una sola nau, coberta amb una volta de canó, lleugerament apuntada. La capçalera està formada per un absis semicircular. Es creu que aquest va ser construït en el segle XI, mentre que la resta del temple sembla correspondre a una ampliació realitzada en una època avançada dins el romànic. En la part central de l'absis s'obria una finestra de mig punt i doble esqueixada, cegada en col·locar un retaule.

La façana de ponent va ser reformada en ampliar el temple. En ella s'obre la porta d'accés, formada per un senzill arc de mig punt adovellat. Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls.