Província de Girona


Monestir de Santa Maria
(Amer, La Selva)

42º 00,598'N ; 2º 36,120'E    



Als voltants del 820, l’emperador Lluís el Piadós en un precepte va concedir immunitat als monjos de Sant Medir i sant Genís de Cartellà, monestir fundat per l’abat Deobat. En l’any 844 un nou precepte, en aquest cas de Carles el Calb, confirma aquesta immunitat. Aquest cenobi estava ubicat en el terme de Sant Gregori. En aquest mateix document, es té constància de l’existència d’una cel·la benedictina depenent de Sant Medir a la població d’Amer.


En el segle següent, el comte Borrell va fomentar el trasllat de la comunitat cap a Amer, per dominar aquest punt estratègic en les comunicacions. El 9 de novembre del 949 el bisbe de Girona Gotmar va consagrar una nova església dedicada a Santa Maria, sant Joan i sant Benet.


En 1186, el papa Climent III va atorgar una butlla, segons la qual el monestir passava a estar directament sota la tutela de Roma. Això va contribuir a que augmentessin les propietats i els bens del cenobi. En 1228 el rei Jaume I va concedir el dret de notaria sobre la vall i tot el terme d’Amer. Aquest augment de poder del monestir va causar nombrosos conflictes amb els senyors feudals de la zona, com els del castell d’Hostoles, els comtes d’Empúries o els Campllong.

En el segle XIV es comença una etapa de decadència, degut a la pesta i la conseqüent davallada de la població. També la presència d’abats comendataris agreuja la salut dels comptes del monestir. En diverses visites episcopals es fa constar el mal estat en que es troba el claustre i la sala capitular entre altres dependències. Dos terratrèmols, l’any 1425 i 1428, van agreujar encara més la situació precària del cenobi, doncs es van ensorrar algunes estances. Durant el segle XV es realitzen algunes tímides obres de reconstrucció. La situació era tan crítica que en 1592 el papa Climent VIII li uneix el monestir de Santa Maria de Roses i el priorat de Santa Maria del Coll.

Durant la guerra dels Segadors es van produir nombrosos enfrontaments a la zona, fet que va comportar la destrucció d’algunes dependències del monestir. De fet el 10 de febrer de 1657 les tropes de Felip IV assalten la vila i enderroquen el campanar. Posteriorment, en 1696 les tropes franceses van saquejar i incendiar el monestir.

En 1835 el cenobi es va desamortitzar i l’església es va convertir en la parròquia del poble, mentre que el que quedava de les dependències i bens van ser subhastats ens 1842.

En 1936 un nou episodi bèl·lic fa estralls en l’església, doncs va ser cremada i utilitzada com a taller de camions. Per aquest motiu es va alterar la seva estructura. En el darrer terç del segle XX es va restaurar el temple, deixant-lo en l’estat actual.


Degut als conflictes bèl·lics i els terratrèmols el que podem veure actualment dista molt del que va ser originàriament. L’església manté la planta basilical de tres naus, a les que es van afegir capelles laterals. Les naus estan cobertes amb voltes de canó i es separen per arcs formers de mig punt. Aquests descansaven en pilars rectangulars, que s’han substituït per grups de quatre columnes.


Les voltes estaven reforçades per arcs torals, que en refer la volta no es van tornar a construir, quedant els pilars adossats als murs laterals com si fossin lesenes.


Els absis laterals han estat recuperats recentment, doncs havien queda ocults i modificats per construccions posteriors. Aquests i el central estan decorats amb lesenes i arcs cecs, seguint la tradició llombarda.


L'absis central té tres finestres de mig punt i doble esqueixada, mentre que els laterals tenen una en la part central.


En el segle XIII s’afegeix una capella al costat nord del temple, com si fos una quarta nau. La seva capçalera està formada per un absis semicircular, també decorat amb estil llombard.

Absis capella   Detall decoració absis

El claustre no es va reconstruir després dels terratrèmols del segle XV i actualment aquest espai l'ocupen altres construccions i una plaça. Si que es van construir algunes capelles en el que abans va ser l'ala nord del claustre. En la sagristia es conserven dos dels seus capitells, un decorat amb motius geomètrics i un decorat amb quatre cares.