Província de Girona


Església de Santa Maria
(Agullana, Alt Empordà)

42º 23,633'N ; 2º 50,788'E




El lloc d'Agullana s'esmenta per primera vegada en un precepte del rei Lluís II de l'any 878, on confirma la possessió d'un alou al lloc de Panissars, prop d'Aguilana, per part de Santa Maria d'Arles. L'any 881 es tornava a confirmar aquesta possessió per part del rei Carloman.

L'església de Santa Maria s'esmenta per primera vegada en el testament del clergue Guiu, de l'any 982. Més tard, en l'any 1019, fou cedida a la Catedral de Girona pel bisbe Pere de Carcassona, amb el vist-i-plau de la seva germana, la comtessa Ermessenda, i del seu nebot, el comte Berenguer.

A finals del segle XX es va procedir a restaurar el temple, eliminant la majoria dels elements afegits al llarg dels segles, tal i com era habitual en les restauracions d'aquella època. Es van eliminar la sagristia, el terrabastall que hi havia sobre la nau i l'edifici de l'ajuntament, adossat al temple. Només es va conservar el comunidor, que s'alça sobre l'extrem més oriental de la nau.


El temple ens recorda molt a la veïna Santa Llúcia de la Jonquera. Està format per una sola nau, força esvelta, capçada a l'est per un absis de planta semicircular.  La nau està coberta amb una volta apuntada, sense arcs torals, que arrenca d'una senzilla motllura.

Interior del temple     Interior del temple


A banda i banda del presbiteri trobem dues capelles de planta rectangular i cobertes amb volta de canó, que fan la funció de transsepte, dotant al temple de planta de creu llatina. Posteriorment es va afegir una sagristia al braç sud del transsepte, que com ja hem comentat va ser enderrocada a principis de la dècada dels noranta del passat segle.

Capella nord   Capella del costat nord   Capella sud


L'absis està decorat internament amb una cornisa, sota la que trobem un fris en el que s'alternen els dents de serra amb mènsules. En el parament interior de l'absis hi ha dues fornícules d'arcs de mig punt.

Interior de l'absis       Decoració interior de l'absis


Per la part exterior podem trobar un fris de dents de serra i un d'arcs cecs, acabats en mènsules formades per dues peces, una de quart de bossell i una altra de cavet. 

Absis      Decoració de l'absis


En la part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada. Un fris de dents de serra ressegueix la forma de l'arc. Un guardapols protegeix tot el conjunt. En la part inferior de la finestra trobem l'ampit decorat amb un fris amb quatre relleus de bossell.

Finestra de l'absis       Finestra de l'absis


Dues finestres de similars característiques s'obren en el mur sud i una en la part central del mur oest.

Finestra del mur sud      Finestra del mur sud


En el mur oest trobem una finestra de característiques similars.


En els murs orientals dels dos braços del transsepte trobem una finestra d'una sola esqueixada, força profunda.

Finestra del transsepte      Finestra del transsepte


Per la part exterior encara podem veure la reixa de forja romànica. La del costat nord s'ha conservat complerta, mentre que la del costat sud n'ha perdut un tros. Presenten la decoració típica romànica a base de petites espirals que es van cargolant a banda i banda d'una tija central.

Finestra del braç nord del transsepte       Detall de la reixa de la finestra del braç nord del transsepte


Sobre el frontís s'alça un campanar de cadireta de dos pisos. En el inferior trobem tres arcs de mig punt, mentre que en el superior hi ha dos arcs de quart de cercle.

Mur oest i campanar de cadireta      Vista del campanar


En el mur sud s'obre la porta d'accés al temple. Està formada per sis arquivoltes de mig punt en gradació, llinda i timpà llis. Sembla ser que originàriament existia un timpà esculpit, que ha desaparegut amb el pas dels segles.


L'arquivolta exterior presenta una decoració molt simple a base de petites peces cilíndriques, similar a la que trobem en Sant Joan de Perpinyà.


El conjunt es recolza en dos parelles de columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals molt esquemàtics.

Capitell de la portalada    Capitell de la portalada

Capitell de la portalada    Capitell de la portalada


Destaca la base d'una de les columnes, que és de marbre i no granit com la resta. Segurament és aprofitada d'època romana.


També sembla aprofitat un gran carreu de pedra que hi ha prop la porta d'accés, actualment sota el nivell del terra de la plaça i protegit per un vidre.


En ell hi ha gravats diversos jocs, com el tres en ratlla i un laberint. Evidentment en la posició en que es troba no es podia jugar, per tant està clar que aquesta no era la seva ubicació original.

Detall del joc inspirat en el tres en ratlla    Detall del tres en ratlla

Detall del joc del laberint


En el mur nord trobem una altra porta, de factura molt més senzilla, formada per un arc de mig punt adovellat. En aquest cas és de factura moderna: se la va fer obrir un capellà per no haver de passar pel carrer ombrívol que hi ha a tocar el mur oest. Curiosament ha estat cegada per la part interior, però a l'exterior es manté aquesta horrible porta de ferro.