Província de Girona
Santa Margarida (Sant Ponç de Vilarnau)
(Palafrugell, Baix Empordà)
41º 54,442'N ; 3º 10,310'E
L'antic veïnat de Vilarnau, actualment conegut com de Santa Margarida,
apareix documentat per primera vegada l'any 1121.
La capella, en canvi, no
apareix citada fins l'any 1640, quan va ser saquejada per terços castellans,
sota ordres de Juan de Arce i Lleonard Moles. Novament va ser atacada durant
la Guerra Civil, quan es va cremar tot el seu mobiliari. Malauradament,
aquest incident provocà nombrosos danys al temple que va restar
abandonat.
No va ser fins a finals del segle XX que els propietaris del mas al que
actualment pertany, van fer-hi obres per tal de retornar-li el culte.
Malauradament aquestes obres no es van realitzar amb la cura que requeria un
temple pre-romànic i es van tirar a terra alguns dels seus murs, escurçant
fins a la meitat la llargada de la nau.
Incomprensiblement aquest espai es va alterar considerablement sense que
les autoritats del moment fessin res per la seva conservació i estudi. De
fet, a migdia del temple s'estenia una esplanada coneguda popularment com
"el cementiri" d'on es creu que provenien nombrosos fragments de teules
romanes trobats al voltant del temple o reaprofitats en els seus murs.
Probablement formaven dels enterraments que hi havia en aquest indret. Un
cop més "l'autoritat" que dóna tenir una propietat privada ha malmès part de
la nostra història, doncs a finals del segle XX es va construir una piscina
en aquest indret, sense cap estudi arqueològic que permetés estudiar i datar
els possibles enterraments.
Tampoc podem gaudir del temple, tancat amb clau i forrellat. Una reixa
ens impedeix acostar-nos al seu porxo i poder veure a través de les modernes
finestres el seu interior...
Abans d'aquesta darrera polémica restauració, el temple tenia una única nau
dividida en dos trams clarament diferenciats. El tram més oriental tenia una
coberta feta amb embigat de fusta, mentre que l'occidental presentava una volta
de canó. La unió entre tots dos espais es feia mitjançant un arc dobler.
Com
ja hem comentat, entre 1980 i 1981 es va "restaurar" el temple, eliminant
totalment el sector de llevant del temple, el que estava cobert amb fusta,
malmesa durant l'incendi. Aquesta actuació és especialment greu per que es
tractava de la part més antiga del temple. Era una església pre-romànica del
segle X!!! I la van enderrocar com si res. Qui es podia pensar que aquells
carreus mal disposats, alguns d'ells fins i tot en imitant una espina de peix (opus
spicatum) podien tenir valor... En 1980 es va permetre fer això? Segons
sembla, malgrat que ja hi havia nombrosos estudis que parlaven de la possible
antiguitat del temple, es va considerar que era fruit d'una arquitectura rural
relativament recent i sense valor... Premi per qui va escriure aquest informe,
que ni tan sols considerava romànica l'església.
En el mur nord era on més es podia apreciar la fàbrica d'aquest temple tan
antic. Fins i tot es podia veure una porta cegada. Només s'ha conservat un petit
fragment del mur sud, que serveix per separar aquest espai de la piscina... Si
no hagués patit la mateixa sort que el del costat nord.
La capçalera original era carrada, sense diferenciar-se de la nau. En
enderrocar aquest espai, va desaparèixer i es va substituir per un petit absis
poligonal. L'arc dobler que servia d'unió als dos trams de nau va passar a fer
les funcions d'arc triomfal.
El sector occidental i el que actualment conforma el temple, va ser aixecat
en el segle XI. Tenia la porta en el mur sud, prop dels peus de la nau. Era de
mig punt i estava cegada fins les obres de restauració, moment en que es va
aprofittar com a fornícula. Va ser cegada entre els segles XVI i XVII, quan va
ser necessari reforçar i regruixir els murs laterals per evitar que l'església
s'ensorrés. En aquest moment es construeix una nova façana en el mur oest, on es
va obrir una porta i dues finestres. També es va adossar en el segle XVIII un
cos cobert a mode d'atri.
|