Com moltes altres esglésies de la zona, apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X.

Va ser una de les possessions de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, ja des de meitats del segle X.

El temple actual va ser edificat en el segle XI. Té una sola nau, que en un segle més tard va veure alterada la seva fisonomia. Es va substituir la coberta original per una volta apuntada, reforçada per arcs formers adossats als murs laterals. En el mur nord n'hi ha tres, mentre que en el mur sud n'hi ha quatre per adaptar-se a l'obertura de la porta d'accés. Aquests reforços, probablement, no van servir de massa, ja que en l'actualitat la nau té una coberta de fusta, a excepció dels dos metres i mig més propers a la capçalera, que encara conserven la volta apuntada.

La nau està acabada a l'est amb un absis semicircular, que en la part central té una finestra de mig punt i doble esqueixada, afegida posteriorment.

En 1991 es va realitzar un sondeig en la part de la capçalera, on es va descobrir els fonaments de l'absis, fets amb fileres d'opus spicatum.

El més interessant del temple, sense cap mena de dubte, és la porta d'accés, situada en el mur sud.

Està formada per cinc arquivoltes de mig punt, de les quals les parelles, es recolzen en columnes, que tenen els seus capitells esculpits.

El capitell situat més a l'esquerra té esculpits tres ocells amb cap d'home. La seva parella està esculpida amb motius vegetals  caps humans.

De similars característiques era el segon capitell del costat esquerre, però un llamp el va mig destruir en 1865. El quart capitell té esculpits tres ocells amb les ales obertes.

L'arc més exterior està decorat amb diverses figures.

En els extrems de l'arrencada de l'arc trobem les figures d'Adam i Eva.

També podem veure caps barbuts sense cos, un personatge devorat per un batraci i dos dimonis, entre d'altres figures.

En la dovella central té esculpida una figura de Crist, beneint amb la ma dreta, mentre que amb l'esquerra sosté un llibre. Malauradament s'ha perdut el seu rostre.

La porta encara conserva alguns elements, tot i que pocs, de la ferramenta romànica.

En el Musée des Arts Décoratifs de París es conserva el frontal d'altar d'aquesta església. La seva cronologia ja es tardana dins del romànic, ja que va ser pintat cap a l'any 1300 pel mestre Soriguerola. En ell es narra, en vuit escenes, la vida i la mort de santa Eugènia, que va ser martiritzada a Alexandria.