El primer document on trobem una referència d'aquest temple data de l'any 1017, quan el papa Benet VIII el cofirmava com una de les possessions de Sant Esteve de Banyoles. Posteriorment, en 1204, depenia de Santa Maria de Lladó. 

L'església va ser edificada en el segle XI, tot i que entre els segles XII i XIII fou profundament reformada. Està formada per una sola nau coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i sense arcs torals, que arrenca d'una senzilla motllura. En el costat est trobem un absis semicircular, totalment llis, en el que s'obren dues finestres de doble esqueixada: una en el centre i l'altra orientada cap al sud.

En el segle XVIII, tal i com es pot comprovar en un carreu on figura l'any 1768, es va reformar el temple. Es van construir dues capelles laterals, el campanar de torre i unes golfes sobre la nau. Posteriorment s'hi afegí una sagristia en el costat nord.

La porta d'accés es troba als peus de la nau en el mur sud. Està formada per quatre arquivoltes de mig punt en gradació, que en volten un timpà i una llinda llisos. Protegeix el conjunt una senzilla motllura que fa de guardapols.  

Encara es conserva in situ gran part de la forja romànica amb que estava decorada la porta. Els batents estan decorats amb dotze grups de cintes acabades amb volutes en forma d'espiral. També el forrellat i les anelles que el subjecten estan decorats amb fines incisions.