El primer testimoni escrit el trobem en l'any 972, quan es parla d'un indret anomenat Santi Laurencii de Sambuca, el que fa pensar que ja existia un temple a la zona. Deu anys més tard ja apareix documentada i dedicada a Sant Llorenç i a Sant Joan. En el segle XIV ja la trobem esmentada com a parròquia.

El temple que avui podem contemplar és el fruit de nombroses modificacions patides al llarg dels segles. L'edifici es va començar a construir en el segle XI. A finals del XII o principis del XIII es va produir la primera gran reforma. Es creu que és en aquest moment que es decideix construir un temple de tres naus, amb un petit transsepte i capçalera tripartida.  

La nau central, coberta amb volta de canó, acaba directament amb un absis semicircular, precedit d'un petit presbiteri. La nau del costat sud està coberta amb una volta de quart cercle.

La del costat nord no es va arribar a construir, quedant només com a testimoni dos dels arcs formers, avui cegats. En el transsepte s'obren dues absidioles laterals, que a la part central tenen una finestra de doble esqueixada.

Sobre el braç nord del transsepte s'alça la torre de campanar. Té planta quadrada i uns quinze metres d'alçada. Els dos darrers pisos van ser afegits entre els segles XVII i XVIII. Per sota d'aquests trobem dos plantes que tenien grans finestrals de mig punt, ara cegats.  

La seva alçada i robustesa estan justificades per la proximitat del temple a la muralla que encerclava el poble. De fet la capçalera formava part del sistema defensiu del poble i per tant el campanar també complia funcions de torre de defensa.  

Durant la Guerra Gran i la Guerra Civil el temple va ser saquejat, patint nombrosos desperfectes.