El temple s'esmenta per primera vegada en un document l'any 1141, si bé tenim constància del lloc de Planoles des de l'any 938. Durant el segle XII el terme de Planoles estava dividit entre els senyors de Mataplana i el rei. Aquest darrer tenia la part més poblada i important.

Inicialment el temple, edificats a finals del segle XI o principis del XII, tenia una sola nau coberta per volta de canó, reforçada per cinc arcs torals, que es recolzen en  pilars adossats. En el mur nord aquests descarreguen la seva força en contraforts exteriors.  

La nau està acabada en un absis semicircular, decorat externament amb un fris d'arcs cecs sota la teulada. Dues finestres de mig punt i doble esqueixada il·luminaven l'interior de l'absis, però la construcció de la torre de campanar va deixar oculta la del costat sud.

El temple tenia un atri o porxo en el mur sud, però en un temps indeterminat es van tapar els arcs i es va convertir l'atri en una segona nau. El mur sud es va foradar per permetre la comunicació entre les naus, a través de tres arcs de mig punt.

Durant les darreres obres de restauració es van descobrir aquests arcs i una de les columnes. Les altres dues es van fer a imatge, tot i que força discutible, de la primera.

En el mur oest trobem una finestra de mig punt i doble esqueixada, sota la que, en època moderna, es va obrir una en forma de creu.

Posteriorment es va afegir una capella en el costat nord. 

També es va afegir posteriorment un campanar de torre, en el costat sud de la capçalera.