Situat a mig camí entre Besalú i el nucli de Beuda trobem aquest monestir. Les primeres notícies del lloc de Palera daten de l'any 979. L'església va ser consagrada l'any 1085 pel bisbe de Girona, Berenger Guifré. Aviat es va convertir en un centre de peregrinació, ja que es podien obtenir indulgències similars a les que s'aconseguien a Terra Santa.

En 1107 va ser confiada l'administració de l'església a l'abat de Santa Maria de la Grassa, el qual hi fundà un petit cenobi benedictí. Aquesta relació es va trencar en el segle XVI, amb l'aprovació de la Santa Seu. A partir d'aquell moment la comunitat es va reduir a tres monjos.

Al segle XVIII i degut al mal estat d'algunes dependències s'hi van fer algunes reformes, però a partir del 1835, amb la seva desamortització, va iniciar un període de degradació molt important. L'any 1962 es va fer una discutida restauració que va destruir la galilea romànica.

L'església és de planta basilical amb tres naus acabades cadascuna d'elles en un absis semicircular.

Destaca la simplicitat de tota la construcció. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle.

La separació entre naus es fa a través de pilars quadrats i arcs formers de mig punt.

La façana, després de perdre la galilea, ha quedat formada per una porta adovellada amb arc de mig punt i quatre finestres de doble esqueixada i arc de mig punt. També es pot observar un petit ull de bou i un campanar de cadireta de dos ulls. La galilea, gràcies a un dibuix que en fa ver J. Domench i Massana en 1913, estava formada per tres naus, amb la mateixa estructura i voltes que les del temple. Aquest espai tenia una porta principal a ponent i dues més a tramuntana i migjorn. Va ser edificada uns anys més tard que la resta del temple, coincidint amb la majoria de construccions del conjunt monàstic.

Al temple hi ha dues portes més: una a cada nau. La del mur sud comunica amb el conjunt monacal, mentre que la del costat nord està tapiada.

En l'absis nord podem venerar la imatge del Crist jacent, venerada pels cavallers de l'ordre del Sant Sepulcre, custodis del temple.

S'han conservat bona part de les dependències monacals, tot i que en un estat molt lamentable, estructurades al voltant d'un pati o claustre.

Del claustre només s'han pogut conservar un parell de fragments de capitells, actualment conservats a l'interior del temple.

Les dependències van resultar molt afectades en modificar les seves estructures per adaptar l'edifici com a alberg. Darrerament s'ha aprovat un acord pel qual la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona es comprometen a invertir un milió d'euros en la restauració integral del monestir. Esperem que això permeti retornar-li la dignitat a aquest bell monument.