Montiró apareix documentat per primera vegada l'any 959 com un dels llocs on tenia possessions el noble Riculf. L'església, en canvi, no apareix en cap document fins l'any 1279 en la relació de parròquies del bisbat de Girona.

L'església i el palau de Montiró foren incendiats i destruïts durant la guerra dels Segadors, com a represàlia contra Josep Margarit i Biure, senyor del castell i que era el cap de les milícies catalanes. Ell va ser l'únic personatge exclòs de l'indult concedit per Felip IV.

L'església actual correspon a les profundes reformes que es van realitzar entre els segles XVII i XVIII. Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular, que correspon a l'obra romànica. Malauradament restà ocult per una paret i per plantes trepadores. Només s'entreveu la seva teulada.

En el mur oest, s'entreveuen les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls, cegat durant les reformes..