El lloc de Siziliano apareix documentat per primera vegada en el testament del clergue Guigo de l'any 983. El seu nom, com han apuntat diversos estudiosos, podria tenir origen romà. Es creu que en aquest indret hi havia la propietat d'un Setilius o Sitillius.  

L'església de Sant Romà s'esmenta per primera vegada l'any 1221, com una possessió de la seu de Girona. Entre els anys 1226 i 1327 la família dels Foixà van tenir en feu el lloc de Sidilanum.

Resulta sorprenent que a partir de la segona meitat del segle XIII ja no apareix documentada la parròquia de Sidillà. De fet no la trobem en cap de les relacions de temples atesos per un capellà del bisbat de Girona. Probablement el poble va ser abandonat a causa d'alguna de les avingudes del riu Ter. De fet en el darrer terç del segle XX s'hi van portar a terme excavacions arqueològiques, que van permetre desenterrar l'església i part del poble colgat totalment per la sorra.

L'església es va construir als voltants de l'any 1000 en estil pre-romànic. També és coneguda per la gent de la zona com a Sant Romanç de les Arenes.

Està formada per una nau rectangular, coberta amb una volta de canó, que està dividida en dos trams mitjançant un arc toral.

Malauradament la volta s'ha esfondrat en gran part. Els pocs trams que queden en peu presenten un estat lamentable i mantenen la seva "dignitat" gràcies a uns precaris reforços fets amb fustes.

La capçalera té planta trapezoïdal, oberta a la nau per un senzill arc trionfal, recolzat en pilastres rectangulars. 

Durant la campanya de neteja i consolidació del temple es va descobrir l'enllosat de llambordes i les grades del presbiteri, que deixaven un accés d'aproximadament un metre d'ample cap a la capçalera. Sota l'arc triomfal es conserva el suport del cancell, que separava el presbiteri de la nau. Malauradament, el pas dels anys i l'abandó a que ha estat sotmès aquest monument des del moment de la seva restauració, fa que s'hagin perdut gran part d'aquests elements o que siguin difícilment reconeixibles.

Si que es conserva la porta que hi ha en el mur nord. És de petites dimensions i està formada per un arc de mig punt ultrapassat. Per les seves característiques constructives, cal datar-la en el segle IX. Actualment està parcialment cegada.

El temple tenia una altra porta d'accés, en aquest cas situada en el mur sud. Tenia arc de ferradura, amb els muntants avançats i estava precedida per un atri.

Posteriorment es va obrir una altra porta, en el mur oest, que també es va protegir per un atri. 

Si mirem amb detall els murs del temple, podem veure nombrosos fragments construïts amb opus spicatum. 

Malauradament el seu estat de conservació és deplorable. La feina feta per desenterrar aquest monument no ha servit de gaire, ja que els arbres i les males herbes envolten el temple i ocupen parcialment la seva nau. No es pot entendre com un dels edificis més antics de Catalunya es troba tan abandonat i amb amenaça seriosa d'acabar de desaparèixer per sempre. Cal una acció urgent per dignificar aquest edifici!

Encara es troben en pitjor estat les runes de l'antic poblat de Sidillà. La vegetació oculta pràcticament en la seva totalitat els murs de les diferents cases i estances. L'estat d'abandonament fa molt complicat i arriscat recórrer les runes d'aquest poble.