Les primeres notícies que trobem del temple daten de l'any 951, quan es fa referència a l'església de Santo Petri de Vilare. En l'any 1116, una butlla papal es reconeix la dependència del temple del monestir de Santa Maria de Vilabertran. En el segle XVII va perdre la condició de parròquia i es convertí en sufragània de Sant Cristòfol dels Horts.

El temple encara conserva la capçalera pre-romànica, edificada durant el segle X.  L'absis té la planta trapezoïdal i està cobert amb una volta de canó lleugerament ultrapassada, degut a que els murs no es van calcular adequadament per a la seva càrrega. Per aquest motiu es van haver de reforçar amb uns ferros en època moderna. Un arc de mig punt adovellat i lleugerament ultrapassat, uneix l'absis amb la nau.

En els murs est i sud s'obren unes finestres de doble esqueixada, tot i que originalment eren d'un sol biaix.

La finestra del mur est  i l'arc triomfal estan lleugerament desplaçats respecte a l'eix de la nau, que està coberta amb una volta apuntada.

La porta s'obre en el mur oest i va ser reconstruïda durant una restauració que es va fer a la dècada dels setanta. De totes maneres encara es conserva el pany romànic.

Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls, els arcs dels quals es van refer durant la restauració.

En l'interior del temple es conserva una pica baptismal romànica, sense cap tipus de decoració.