No tenim gaires notícies de l'església ni del lloc de la Vall. Només sabem que formava part de la baronia de Verges, que va ser venuda pel comte Joan d'Empúries al seu germà Pere l'any 1399. És precisament entre la relació de bens que tenia aquest en el moment de la seva mort, que trobem la primera referència escrita que es conserva del temple, que data del 1401. Era una sufragània de Sant Julià de Verges.

A finals del segle passat va ser restaurada per la Diputació de Girona, moment en que es va repicar el seu interior, eliminant les pintures barroques, de caire popular, que decoraven.

Ens trobem amb un temple de petites dimensions, formada per una sola nau, que inicialment tenia una coberta de fusta a dues aigües. A finals del segle XI o principis del XII es va decidir canviar la coberta de fusta per una volta de pedra. Per a poder suportar el pes d'aquesta volta es van construir tres arcs formers en cadascun dels murs laterals.

Aquest reforç no va ser suficient i posteriorment es van haver de construir contraforts.

La nau està capçada a l'est per un absis semicircular sense decoració i precedit d'un robust arc triomfal, que es recolza en pilastres.

Per la part exterior veiem una filada de carreus perfectament polits sota la cornisa, potser amb la intenció de posar-hi algun tipus de decoració...

En la part central del tambor absidal s'obre una finestra d'un sol biaix.

La porta d'accés actual, feta amb un arc de mig punt de grans dovelles, s'obre en el mur oest, però aquesta no era la seva ubicació original.

Es trobava en el mur sud, però la construcció dels arcs de reforç la va inutilitzar, doncs es va construir un dels pilars al bell mig de l'antiga porta. Posteriorment, també va quedar bloquejada per l'exterior amb un contrafort.

També en aquest moment va quedar cegada una finestra de mig punt i doble esqueixada, que s'obria en el mur sud, prop de la capçalera.

Coronava el mur oest un campanar de cadireta del que no en queda cap rastre.

El terra de la nau conserva el paviment a base de grans lloses de pedra.

A l'interior del temple es conserva una pica beneitera encastada al mur sud. Te forma troncopiramidal invertida i alguns autors afirmen que era un capitell que es va reaprofitar. En la seva cara frontal veiem esculpida una creu llatina. També presenta decoració en els angles. En els extrems inferiors hi ha elements vegetal, mentre que en els superiors es van esculpir uns caps humans.

Just al costat del temple trobem dues torres medievals, adossades als respectius masos. Es tracta de la torre de Cal Rei i la de Cal Massaller.