Província de Girona


Sant Pere de Lligordà
(Beuda, Garrotxa)

42º 13,198'N ; 2º 42,506'E




Al costat de la carretera que comunica Besalú amb Beuda podem trobar aquest temple del segle XII, si bé des de finals del segle X es té constància de l'existència d'aquest lloc. La primera referència documentada del temple data de l'any 1079, en que Uralard, vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda, van donar al monestir de Sant Víctor de Marsella l'església de Sant Joan les Fonts, per a que hi fundessin un cenobi benedictí. Per afavorir l'establiment d'aquest nou monestir, també li van cedir terres i altres possessions, entre les que es trobava l'església de Sant Pere de Lligordà.


L'església va ser construïda amb una nau rectangular acabada en un absis semicircular sense decoració.


La volta és de canó però lleugerament apuntada i parteix d'una línia d'imposta que recorre els murs laterals del temple. L'absis va ser tancat en el segle XVI amb un interessant retaule, obra del mestre Pere Mates, on es narraven diverses escenes de la vida de Sant Pere. Destacaven dues imatges de grans dimensions de Sant Miquel i Sant Pau. Malauradament va desaparèixer abans de l'any 1933, sense que se'n conegui el seu destí.


Al costat oest s'alça un campanar, que originàriament era de cadireta, però que en el segle XVIII es va transformar en una torre de planta rectangular,  a la  que s'accedeix per una escala exterior, adossada al mur oest.

 

Campanar


La porta, situada en el mur sud, té tres arcs de mig punt en gradació.

Porta d'accés      Porta i campanar


En timpà té esculpida una una creu en relleu.


Encara es conserva part de la forja romànica i del forrellat romànic amb que estava decorava. El forrellat està acabat amb un cap de serp.

Forja romànica      Forrellat


Al segle XVIII va ser reformada i al 1980 es van enderrocar una edificació adossada al mur nord.