ProvÝncia de Girona


Sant Pere de Ripoll
(Ripoll, RipollŔs)

42║ 12,077'N ; 2║ 11,393'E




Situada en la mateixa plaša que el monestir de Santa Maria, trobem l'esglÚsia de Sant Pere. Era el temple parroquial, destinat als feligresos que que vivien al voltant del monestir. Les primeres notÝcies que ens han arribat daten de l'any 880. Deu anys mÚs tard el temple fou ampliat i va ser necessari tornar-lo a consagrar. L'encarregat de fer-ho va ser el bisbe de Vic, Gotmar. Tant el bisbe com el compte GuifrÚ la varen dotar-la de terres i diverses possessions.


En el segle XI es va refer el temple, amb una planta de tres naus acabades en tres absis semicirculars. Aquest temple va perdurar fins a finals del segle XVI o principis del XVII, quan es va reformar totalment el seu interior.


A finals del segle XVII es va construir la capella de la Congregaciˇ, bene´da en 1704. PrŔviament, en el segle XIV, es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterÓ considerablement l'estructura del temple.


Durant la invasiˇ francesa el temple fou saquejat i destru´t parcialment. No fou fins l'any 1860 que es va arreglar el temple. Durant aquestes obres es va construir el p˛rtic d'entrada i es va ampliar el presbiteri.

Vista general    Actual accÚs

En 1893, quan fou restaurat el monestir de Santa Maria, es va traslladar la parroquialitat a l'esglÚsia monÓstica i el temple de Sant Pere passÓ a tenir una condiciˇ secundÓria.


En 1936 el temple va ser profanat i destru´ts els seus retaules. DesprÚs d'aquest fet no es va restablir el culte i des d'aleshores s'utilitza amb fins culturals.  L'edifici fou remodelat per tal d'allotjar el Museu Folkl˛ric de Ripoll, modificant encara mÚs la seva fisonomia externa. Malauradament avui en dia no Ús clara la utilitat d'aquest espai, el que provoca que estigui mig abandonat i ple d'elements d'aquest museu amuntegats sense cap ordre ni criteri. ╔s un edifici ampli, que amb una neteja del seu interior, es podria utilitzar com a sala de concerts o exposicions, per exemple i retornar-li aixÝ l'esplendor que un dia va tenir.


El temple actual tÚ tres naus, orientades de llevant a ponent i cobertes amb voltes de creueria.

Interior del temple   Interior del temple   Interior del temple

En el costat de tramuntana es conserva un absis semicircular, molt alterat.


Al seu costat hi ha una torre, que encara conserva les traces dels merlets i les espitlleres, que van servir per protegir l'esglÚsia i el monestir  en el passat.

Torre       Antic accÚs a la torre

En el mur oest es conserven altres elements romÓnics com una porta cegada, una finestra de doble esqueixada , aixÝ com diferents finestres en forma d'espitllera.

Mur oest  Finestra del mur oest  Estanša romÓnica

La porta Ús de factura senzilla, formada per un arc de mig punt adovellat. Un senyal de prohibit aparcar "decora" aquest element gairebÚ milĚlenari.

Porta i finestra romÓnica    Estanša i finestra romÓnica

En la mateixa fašana de ponent trobem un cos rectangular adossat  al mur. TÚ coberta a dos vessants i una finestra de mig punt i doble esqueixada.  

Fragment pre-romÓnic     Interior de l'estanša pre-romÓnica


Segons Eduard Junyent podria tractar-se de la part oest de la primitiva esglÚsia pre-romÓnica. Altres estudiosos no estan d'acord amb aquesta teoria, i situen la construcciˇ d'aquesta part de l'edifici tambÚ en el segle XI.  De totes maneres, aquest m˛dul no encaixaria en l'edifici de tres naus constru´t en el segle XI i a la vista dels resultats de les excavacions arqueol˛giques realitzades en el subs˛l del temple, sembla molt probable que la tesis d'Eduard Junyent sigui correcta.

Fragment pre-romÓnic    Interior de l'estanša pre-romÓnica    


En l'interior del temple encara es poden observar pintures murals realitzades en Ŕpoques posteriors, probablement dels segles XIV o XV.

Pintures murals    Pintures murals

Pintures murals    


TambÚ podem observar, amuntegades en l'antiga capšalera, nombroses esteles funerÓries i altres elements escult˛rics.

Esteles funerÓries    


En el Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar d'aquest temple. Es va esculpir durant la segona meitat del segle XII. Malauradament gairebÚ no s'han conservat les figures que el decoraven.  Va arribar al museu durant l'estiu de 1889.


En  la part central trobem la mandorla en la que hi ha la figura del Crist en majestat. La mÓ dreta s'ha perdut, per˛ estava en acciˇ de beneir. La mÓ esquerre, en canvi, sostÚ un llibre amb les lletres alfa i omega. Al seu voltant hi havia les quatre imatges del tetramorf, que s'han perdut. 


TambÚ s'han perdut vuit de les dotze figures que acompanyaven al Crist. Es tractava dels ap˛stols, que estaven agrupats de tres en tres. Han arribat fins als nostres dies les imatges de Sant Andreu, Sant Pere, Sant Judes i Sant Maties. Aquest darrer Ús l'˙nic que ha conservat el cap. Durant la Guerra Civil es va perdre una cinquena figura, que corresponia a l'ap˛stol Sant Mateu.

Sant Maties   Apostols conservats


TambÚ es conserva una talla d'un Crist Crucificat que provÚ d'aquest temple. En aquest cas es troba en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una talla de fusta de principis del segle XIII molt malmesa pels corcs.  La seva factura Ús bastant tosca, a excepciˇ del cap, que estÓ millor treballat. 

VoldrÝem aprofitar aquest espai per mostrar el nostre agra´ment a en Jaume i Jordi Vilalta. GrÓcies a ells, els membres d'aquesta web vÓrem poder accedir a l'interior del temple i fotografiar-lo.