Situada en la mateixa plaça que el monestir de Santa Maria, trobem l'església de Sant Pere. Era el temple parroquial, destinat als feligresos que que vivien al voltant del monestir. Les primeres notícies que ens han arribat daten de l'any 880. Deu anys més tard el temple fou ampliat i va ser necessari tornar-lo a consagrar. L'encarregat de fer-ho va ser el bisbe de Vic, Gotmar. Tant el bisbe com el compte Guifré la varen dotar-la de terres i diverses possessions.

En el segle XI es va refer el temple, amb una planta de tres naus acabades en tres absis semicirculars. Aquest temple va perdurar fins a finals del segle XVI o principis del XVII, quan es va reformar totalment el seu interior.

A finals del segle XVII es va construir la capella de la Congregació, beneïda en 1704. Prèviament, en el segle XIV, es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterà considerablement l'estructura del temple.

Durant la invasió francesa el temple fou saquejat i destruït parcialment. No fou fins l'any 1860 que es va arreglar el temple. Durant aquestes obres es va construir el pòrtic d'entrada i es va ampliar el presbiteri.

En 1893, quan fou restaurat el monestir de Santa Maria, es va traslladar la parroquialitat a l'església monàstica i el temple de Sant Pere passà a tenir una condició secundària.

En 1936 el temple va ser profanat i destruïts els seus retaules. Després d'aquest fet no es va restablir el culte i des d'aleshores s'utilitza amb fins culturals.  L'edifici fou remodelat per tal d'allotjar el Museu Folklòric de Ripoll, modificant encara més la seva fisonomia externa. Malauradament avui en dia no és clara la utilitat d'aquest espai, el que provoca que estigui mig abandonat i ple d'elements d'aquest museu amuntegats sense cap ordre ni criteri. És un edifici ampli, que amb una neteja del seu interior, es podria utilitzar com a sala de concerts o exposicions, per exemple i retornar-li així l'esplendor que un dia va tenir.

El temple actual té tres naus, orientades de llevant a ponent i cobertes amb voltes de creueria.

En el costat de tramuntana es conserva un absis semicircular, molt alterat.

Al seu costat hi ha una torre, que encara conserva les traces dels merlets i les espitlleres, que van servir per protegir l'església i el monestir  en el passat.

En el mur oest es conserven altres elements romànics com una porta cegada, una finestra de doble esqueixada , així com diferents finestres en forma d'espitllera.

La porta és de factura senzilla, formada per un arc de mig punt adovellat. Un senyal de prohibit aparcar "decora" aquest element gairebé mil·lenari.

En la mateixa façana de ponent trobem un cos rectangular adossat  al mur. Té coberta a dos vessants i una finestra de mig punt i doble esqueixada.  

Segons Eduard Junyent podria tractar-se de la part oest de la primitiva església pre-romànica. Altres estudiosos no estan d'acord amb aquesta teoria, i situen la construcció d'aquesta part de l'edifici també en el segle XI.  De totes maneres, aquest mòdul no encaixaria en l'edifici de tres naus construït en el segle XI i a la vista dels resultats de les excavacions arqueològiques realitzades en el subsòl del temple, sembla molt probable que la tesis d'Eduard Junyent sigui correcta.

En l'interior del temple encara es poden observar pintures murals realitzades en èpoques posteriors, probablement dels segles XIV o XV.

També podem observar, amuntegades en l'antiga capçalera, nombroses esteles funeràries i altres elements escultòrics.

En el Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar d'aquest temple. Es va esculpir durant la segona meitat del segle XII. Malauradament gairebé no s'han conservat les figures que el decoraven.  Va arribar al museu durant l'estiu de 1889.

En  la part central trobem la mandorla en la que hi ha la figura del Crist en majestat. La mà dreta s'ha perdut, però estava en acció de beneir. La mà esquerre, en canvi, sosté un llibre amb les lletres alfa i omega. Al seu voltant hi havia les quatre imatges del tetramorf, que s'han perdut. 

També s'han perdut vuit de les dotze figures que acompanyaven al Crist. Es tractava dels apòstols, que estaven agrupats de tres en tres. Han arribat fins als nostres dies les imatges de Sant Andreu, Sant Pere, Sant Maties i Sant Judes. Durant la Guerra Civil es va perdre una cinquena figura, que corresponia a l'apòstol Sant Mateu.

També es conserva una talla d'un Crist Crucificat que prové d'aquest temple. En aquest cas es troba en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'una talla de fusta de principis del segle XIII molt malmesa pels corcs.  La seva factura és bastant tosca, a excepció del cap, que està millor treballat. 

Voldríem aprofitar aquest espai per mostrar el nostre agraïment a en Jaume i Jordi Vilalta. Gràcies a ells, els membres d'aquesta web vàrem poder accedir a l'interior del temple i fotografiar-lo.