Província de Girona


Sant Pere de Juïgues
(Vilademuls, Pla de l'Estany)

42º 7,735'N ; 2º 51,013'E     




L'alou de Judaicas va ser adquirit pel comte de Girona Delà l'any 888, per tal de traslladar-hi les 25 famílies jueves que vivien a la ciutat de Girona. Delà i la seva esposa Xintol van llegar aquest alou a la seva filla Virgília, qui en l'any 914 el va cedir a la seva germana Ranlo. Aquesta, en quedar vídua, va passar a ser l'abadessa del monestir de Sant Joan. En l'any 957 Ranlo va donar aquest alou al monestir de Santa Maria de Ripoll.

No es coneixen dades al voltant dels orígens del temple, però per les seves característiques constructives, podria haver estat edificat pels monjos de Ripoll en el segle XII. Es probable que fos un sufragània de la parròquia de Viladamí.


Després de la Guerra Civil del 1936 va ser necessari reparar el temple. Fins la dècada dels seixanta es va mantenir el culte, tot i que només coincidint amb la celebració d'un aplec. A partir d'aquest moment va quedar abandonada i fou utilitzada pel mas veí com a magatzem, fins que es va enfonsar part de la coberta. Per sort, entre els anys 1998 i 2002, va ser restaurada per l'ajuntament de Vilademuls i el Centre Excursionista de Banyoles. El 7 de Juliol de 2002 s'hi tornà a celebrar un aplec, que va comptar amb la presència del bisbe de Girona, Carles Soler i Perdigó, que hi va restablir el culte.


El temple és de reduïdes dimensions, ja que no arriba als set metres de llargada. Té planta trapezoïdal, més ampla per la capçalera, que és quadrada i no està diferenciada en planta.


L'actual coberta és de de fusta a dos aigües, ja que no es va conservar l'original romànica. La fotografia que us mostrem a continuació, es va fer a través del vidre, que hi ha col·locat en una petita obertura practicada en la porta d'accés, per poder contemplar l'interior del temple. Aquest vidre és el "causant" de les tonalitats blavoses i reflexos que s'observen en la imatge.


En el Museu d'Art de Girona es conserva una mesa d'altar pre-romànica, feta amb pedra calcària. Destaca el rebuidat que es va practicar en una època tardana, probablement per encabir-hi una ara portàtil.


En el mur de tramuntana, en el extrem de llevant, observen encara unes peces de l'antiga cornisa i des d'on arrencava la volta de canó original. Són tres peces, que tenen perfil pla i de bocell.


Una única finestra, situada en el mur sud i formada per un arc de mig punt monolític, il·lumina el temple.


L'accés al temple es realitza pel mur oest, que està coronat amb un campanar de cadireta d'un sol ull. La porta està formada per un arc de mig punt, realitzat amb dovelles de terra sorrenca, ben polides.