Trobem aquest santuari situat dins d'una balma en el cingle de Roca de Castellar, a la riba del Fluvià. S'hi accedeix des d'un camí, gens senyalitzat, que parteix de Sant Bartomeu del Portell. Els orígens del temple són eremítics, tot i que no tenim cap document que ens parli de la seva existència fins el 1131. A partir del segle XIV el temple entra en decadència, ja que deixa d'estar habitat. 

La cavitat natural va ser ampliada i tancada amb un mur d'obra. L'interior està dividit en dos estances gràcies a un gran arc gòtic.

 El tram de les naus on no arriba la roca, es va cobrir amb una volta apuntada.

En el costat de llevant de la nau meridional trobem una gran concavitat natural, que fou ampliada per poder encabir els altars del santuari.

S'accedeix al temple per una porta adovellada d'arc de mig punt, situada a llevant, a la que s'accedeix desprès de salvar el desnivell amb una escala, avui metàl·lica.

La cisterna que proveïa d'aigua l'ermita es troba en la part interior del temple, en la nau meridional, junt a la roca. Un sistema de canonades recollia l'aigua de pluja de la coberta i de la part superior de la roca.

 Els temples rupestres no són gaire freqüents, tot i que en podem trobar diversos exemples. La particularitat d'aquests edificis hauria de ser un motiu suficient per mantenir-lo en millors condicions i evitar que els brètols el malmetin i omplin de pintades.