Província de Girona


Sant Miquel de Palau Sabaldòria
(Vilafant, Alt Empordà)

 42º 14,593'N ; 2º 56,764'E     




El primer document on s'esmenta el lloc de Palol Sabaldòria data de l'any 1020. Es tracta del testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, en que cedeix aquest indret, entre d'altre possessions, al seu fill Berenguer. Posteriorment, l'església de Sant Miquel es convertí en una sufragània de Santa Llogaia d'Àlguema, que a la seva vegada depenia de Santa Maria de Ripoll des de 1167.


Malauradament el temple es va anar abandonat i avui només queden alguns dels seus murs en peu. En un document del 1722 del bisbe Josep Taverner s'esmenta que l'església està en molt mal estat i que per a poder dir-hi missa cal primer arreglar les parets i la teulada. Es desconeix si realment es van arribar a fer aquestes obres.

En els anys setanta la Diputació de Girona va començar unes obres de restauració del lloc, que es van aturar al poc temps de començar. Fins fa pocs anys no s'hi havia fet cap intervenció i l'edifici seguia enrunant-se.


L’any 2008 l’Ajuntament de Vilafant començar a recuperar i dignificar aquest espai. Aquell any es va fer una campanya d’excavació que va permetre descobrir diverses tombes excavades a la roca dins el perímetre de l’església, així com algunes sitges. Aquesta campanya va tenir continuïtat en els anys 2010 i 2011. En total s’han localitzat 25 enterraments, dels quals 10 són d’època medieval, fets amb foses antropomorfes i cobertes amb lloses. Un cop acabats els treballs d'excavació i documentació, es van tornar a tapar.

Durant les dues darreres fases d’excavació, s’ha netejat el perímetre de l’església, deixant al descobert un mur de contenció de la plataforma elevada on s’alça el temple. Aquest té una alçada d’uns dos metres i tenia la funció de separar l’espai sagrat de la resta d’edificacions.


Les diferents maneres constructives amb que està realitzat fa difícil la seva datació, doncs ha calgut refer-lo en diverses ocasions al llarg dels segles.


Només la secció de ponent ha pogut ser datada ver el segle XV. És precisament en aquest sector on trobem un caminet i unes escales que ens permeten accedir al nivell superior i per tant a l’església.


Al seu davant s’han trobat les restes d’una edificació de planta rectangular, que podria ser la rectoria, edificada entre els segles XVI i XVII.



Ens trobem davant d'una església pre-romànica, del segle IX o X, formada per una sola nau acabada en un absis de planta trapezoïdal.


La nau estava dividia en tres trams mitjançant dos arcs torals, que reforçaven la volta de canó ultrapassada amb que es cobria el temple, avui esfondrada pràcticament en la seva totalitat. Només es conserva el darrer tram, protegit per una estructura de totxana i bigues de ferro, que n'impedeixen la seva contemplació.

Mur nord amb restes de les pilastres   Vista general


Tampoc s'ha conservat la volta de l'absis, tot i que se'n pot veure la seva arrencada en el mur nord.


El primer arc toral, lleugerament ultrapassat, es conserva parcialment i està sostingut per pilastres adossades al murs laterals. La part central ha estat reconstruïda. Està fet amb dovelles curtes, amples i ben polides, que es recolzen en unes impostes biselades i de perfil pla.


S'accedia al temple per dues portes. La principal estava situada en el mur oest. Encara s'observen algunes de les dovelles que formaven l'arc de mig punt ultrapassat.


Sobre la porta observem l'única finestra que s'ha conservat. És d'un sol biaix i de petites dimensions. En aquest sector observem clarament la fàbrica d'opus spicatum.


Coronava la façana un campanar de cadireta del que només en ha arribat la seva base.


L'altra porta es troba en el mur meridional. És més petita que la principal i encara conserva el seu arc de mig punt ultrapassat.


En aquest mateix mur trobem les restes d'una capella afegida en el segle XIV. 

Prop de l'església encara es poden contemplar alguns fragments dels murs del castell de Palol de Sabaldòria.


Des d'aquí voldríem agrair a en Rafel Ortega totes les facilitats i la companyia durant la nostra visita a aquest espai i a l'Ajuntament de Vilafant permetre'ns entrar a documentar-lo. Moltes gràcies per compartir aquesta part de la vostra història amb nosaltres.